Publicado el

ablaí

ablaí

a mí me están ablaín los mosquits,
a tú te ablaixen los mosquits, te están ablaín,
an ells los ablaixen,
a vatres tos ablaixen,
an ells los ablaixen,

fa un sol que ablaix

dcvb

BLAIR v. tr. 

|| 1. Recremar, encalentir excessivament, amb ardor de foc (Pla d’Urgell, Vall de Boí, Priorat, Camp de Tarr.); cast. abrasar. «Fa un sol que blaeix». «¡Quina solellada! M’ha deixat blaït!»«Fa un sol que blaeix les pedres» (Reus). «Se m’han blaït les sangs» (Falset).   Fa un sol que vade les roques

|| 2. Produir dolor per la calentor excessiva (Urgell, Camp de Tarr.); cast. abrasar. «Aquesta aigua és bullenta, m’ha blaït la mà» (Valls). 
|| 3. Secar o mustigar les plantes el sol massa fort, les gelades o les ventades (Ll., Urgell, Segarra); cast. abrasar. «La pedra ha blaït els sembrats». Aflamá
|| 4. Fer molt de mal o reduir violentament a inutilitat (Cardona, Solsona, Tremp, Massalcoreig, Mora d’Ebre, Calasseit, Tortosa, Maestrat); cast. baldar, estropear, lastimar. «L’han ablaït a cops»; «Les abelles peguen unes picades que blaïxen»; «M’ha blaït a pessics». 
|| 5. Irritar, encendre de ràbia. «Dius paraules tan ofensives, que em blaeixes». 
|| 6. Oprimir, fer gran dany moral (Solsona, Tremp). «Es molt enèrgic; els blaeix a multes».
    Fon.: 
bləí (Cardona, Solsona, Camp de Tarr.); blaí (Tremp, Ll., Pla d’Urgell, Tortosa); aβlaí (Massalcoreig, Calasseit, Tortosa, Maestrat).
    Etim.: 
del germ. *blas- ablamar’, que ha donat molts de derivats en provençal: blezir, blesir, etc. (cfr. Spitzer Lexik. 31, Wartburg FEW, i,401). Concretament sembla que el mot germànic originari era el gòtic *blēsjan, al qual han atribuït el significat de ‘cremar’, però Corominas DECast, i, 471, creu més probable que el sentit inicial fos ‘marcir’.


Blase en alemán es per ejemple una ampolla , blasen lo verbo bufá