Publicado el

aufádega

Aufádega

aufádega, ALFÀBEGA ,ALFÀBREGA

ALFÀBEGA o ALFÀBREGA f.

|| 1. bot. Planta ànnua, de la família de les labiades: Ocimum basilicum Lin.; cast. albahaca. Se fa de 30 cm. d’altària; té les fulles oposades, ovalades, llises; les flors blanques o purpúries. Fa una olor molt intensa i agradable. Plantà una bella planta de alfàbeguá selernitana,Decam., jorg. 4.a, nov. 5.a. E quant deuran esser cuyts mit hi alfabegua e moradux e d’altres bones espicies, Flos medic. 233 v. S’alfabaga sembrareu en lo mes de Abril y de Maig, Agustí Secr. 31 v. Allà dins, entre alfàbegues florides, Llorente Versos, i,164. Al espòs ella s’inclina, | com alfàbrega a son test | quant algun peu la trepitja,Canigó vii. Amb un brot de verd’ aufàbaga, Aguiló Poes. 13
|| 2. bot. a) Alfàbrega borda: planta de la família de les labiades: Calamintha Acinos D. C.; cast. albahaca silvestre (Bassaganya, Flora).—b) Alfàbrega crespada: cast. albahaca virada (Labèrnia-S. Dicc.).—c) Alfàbrega boscana: varietat d’alfàbega que creix als llocs ombrívols, sense necessitat de conreu; cast. albahaca montana (Labèrnia-S. Dicc.).—d) Alfàbrega de fulla menuda: planta de la família de les labiades, Ocimum minimum Lin. (Vayreda Cat. Flòr.); cast. albahaca fina.—e) Alfàbrega de pastor: planta labiada, Mentha aquatica Lin., var. glabrata Bth. (Vayreda Cat. Flòr. 415). f) Falsa alfàbrega: planta de la família de les cariofílies: Saponaria ocimoides L.; cast. albahaca montesina. Té el rizoma llenyós; tronc de 20 a 30 cm.; fulles petites, elíptiques o oblongues; flors petites, curtament pedicelades, en fascicles terminals; càpsula ovoide; llavors petites. Es fa per llocs pedregosos, des del litoral fins al Pirineu (Flora Cat., i, 273).—g) Alfàbega de ca (Cat.): Melandrium macrocarpum.—h) Alfàbega de muntanya: nom de les plantes Calamintha acinos i Saponaria ocymoides (Flora Val. 215).
|| 3. Alfàbega: joc infantil que consisteix que dos (els qui paguen) encalcen els altres, i de tots els que agafen en fan una renglera; quan només en resta un sense agafar, aquest paga (Llucena).—V. aixàvega , aixàpiga.
    Cult. pop.—a) El poble atribueix a l’alfàbega virtut per aclarir el cor, i la gent en fa bullidures per espassar-se la tristor (Llofriu).—b) El poble recomana sembrar l’alfàbega per Santa Agueda (dia 5 de Febrer), i millor si ja la tenen nada en aquell dia. Dites populars sobre això: «Per Santa Agueda, | sembra l’alfàbrega; | dama garrida, | ja la té eixida» (Manresa). «A Santa Agueda, | se planta l’alfàbrega; | la xica garrida | la té eixida; | i la galana, | trasplantada» (Morella). «Per Santa Agata, sembra l’alfàbrega; dama pulida ja la té eixida» (Serra, Cal. Folkl. 52).
    Var. form.: alfàbiga, alfábrica, aufàbrica, aufàdia, fàbrega, alfalga.
    Fon.: aɫfáβeɣa (Val., Maestrat, Alcoi); əwfáβəɣə, əwfáβəɣə (Mall.); əwfáβəɣə, ufáβəɣə (Men.); əɫfábɾəɣə (Camp de Tarr.); əwfáβɾəɣə (Penedès, Vallès, Empordà, Olot, Lluçanès); awfábɾeɣɛ (Ponts); awfáβɾeɣa (Tortosa); aɫfáβiɣa (Borriana); aɫfáβɾikɛ, awfáβɾikɛ (Tremp); əɫfáɫgə (Conflent); fáβɾəɣə (Ripoll, Gir., Empordà, Berguedà, Plana de Vic); fáβɾeɣa (Tortosa).
    Intens.—a) Augm.: alfabegassa.—b) Diminutiu: alfabegueta.
    Etim.: de l’àrab al ḥabaqa, mat. sign., ap. Pedro de Alcalà (Eguílaz Gios. 99; M. L. Wagner en ZRPh, xl, 546). El || 3, aplicat a un joc infantil, prové segurament de aixàvega, identificat amb alfàbega per analogia.