Publicado el

balagosto

balagosto,

pelmodo, permodo,

Irene Granja Cuartielles:
Vech q la gen no se anime a escriure. Pos bueno balagosto es lo q natres sempre li habiem dit ” pelmodo

A un pdf online, ebook, de aragonés chistabín al castellá la hay trobada com a balaustre

PERMÒDOL (dial. permodo). m. 
|| 1. Peça de fusta o de pedra que surt d’una paret, a la qual està encastada, i que damunt son pla horitzontal sosté un cap de biga, un balcó o altre cos sortit; cast. modillón, canecillo. Tota part que és entre les cases de dos veyns… cascú pot-hi metre ses jàcenes e sos cabirons o sos permòdols, Cost. Tort. III, xi, 9. Per preu de once loses e dos permòdols de pedra a obs de la cuberta de la sala, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). Permòdol, pedra exint de la paret pera sustenir una biga: Hic Mutulus, Lacavalleria Gazoph. Y per servir de jàsseres, antenes i permòdols, Atlàntida vi. 
|| 2. fig. Persona o cosa que destorba, que fa nosa (Cast.). Die ella:—Assò no són hores de anar a fer permodos a les casesJ. Pascual Tirado (BSCC, iii, 11).
|| 3. fig. Persona o animal molt gras (Sineu). «Vaja quin permòdol!»
    Fon.: 
pəɾmɔ́ðuɫ (or., eiv.); peɾmɔ́ðo (Gandesa, Tortosa, Cast., Alcoi); paɫmɔ́ðo (Urgell); pəlmɔ́ðu (Ripoll, Rupit, Barc.); pəɾmɔ̞́ðoɫ (mall.).
    Etim.: 
del llatí mŭtŭlumat. sign., prefixat amb per-.

Jónec si es gort, caball, estás com un jónec


permòdol, balagosto, Villanueva de la Nía


permòdol Seu Valencia

En construcció, es diu permòdol a la part de davant d’una biga que aguaita a l’exterior i suporta la cornisaràfol. Ráfec.
Com a evolució d’aquesta accepció, el terme també pot ser usat per a designar la peça -de qualsevol material- que suporta els extrems d’una coberta o una llinda.
Originàriament, el permòdol era usat en economia de mitjans com a element constructiu per a suportar la cornisa aprofitant la mateixa biga que sustenta la teulada. Però la seua forma va evolucionar per ser emprat com a element merament decoratiu fins al punt de perdre la seua utilitat primitiva, passant a ser una peça exempta no portant. Això va derivar en nombroses formes escultòriques que només servien per embellir les cobertes exteriors i interiors, o les llindes dels vans.


pelmodo, viga, biga, canet

Poquet a poquet va l’aigua al canet»: vol dir que les coses no s’han de fer precipitadament sinó amb calma i esperant que arribi llur bon temps (Val.).



pelmodo, mamperlán