Publicado el

butifarra

morcilla en castellano

butifarra,borrifalda,burrifalda, sang, gorrino, embutit, mondongo,piñons, arrós, seba

Embutit de sang del gorrino, en seba, o arrós, piñons.

la butifarra catalana ,botifarra, pot sé diferenta, alguna es la llenguañissa

borrifalda, burrifalda, butifarra aragonesa ,

fe lo mondongo

atres embutits:

güeña
http://www.aragonentucesta.es/front-end/Productos/127/güeñas

Producto cárnico elaborado a base de magro, pulmón,lleus, corazón, cor, y papada de cerdo. En primer lugar, se cuecen el pulmón y el corazón y se pican con el magro y la papada sin cocer. A continuación, se amasa y se mezcla con pimentón (pebre roch, capsot) dulce, cayena y sal y se embute la masa en tripa (budell, budells) natural.

sobrasada mol típica de Mallorca,ses illes.

Viquipèdia:

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

dcvb

BOTIFARRA f. 
I. Budell ple de carn de porc capolada, de sang cuita, de ceba i a vegades d’arròs; cast. butifarra. Pren oli de mostalla e oli de comins pes de X dragmes, aygua de botifares [sic] e such de nepta, Micer Johan 410. Vn enbut per fecir butiffarres, doc. a. 1551 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Quant sa carn han capolada, | trempan be tots es pastons | vol di: blanchs, botifarrons, | botifarra y sobressada, Roq. 46. La composició de les botifarres i la manera d’elaborar-les és molt variada. A Catalunya, en general, es diuen botifarres tant si són embotits de budells gruixats com si són de budells prims; en canvi, a les Balears i a bona part del territori valencià es dóna el nom de botifarres únicament als farciments de budells gruixats, i es reserva la denominació de botifarrons per designar els embotits prims, de pasta idèntica a la de les botifarres. La carn que posen dins les botifarres sol esser cuita a la caldera, però hi ha regions on també es fan botifarres de carn crua. A les Balears és gairebé uniforme la composició del farciment de les botifarres, i per això aquestes no tenen denominacions especials per distingir una classe de l’altra; en canvi, a la Catalunya continental i a València varia molt la naturalesa dels ingredients que es posen en la botifarra, i d’aquí ve una gran varietat de classes i de noms: a) Botifarra blanca: aquella en què predomina la carn magra i no hi posen sang. En el Pallars és feta de greix i magres (Esterri); a Vic és de carn crua; a St. Feliu de Pallarols és de carn magra (ronyons, freixura, llengua, carn del cap) cuita a la perola, sense cansalada i amanida amb pebre, sal i canyella; a Vilafranca del Penedès la fan de cansalada, greix, carn magra i pebre negre; a Ordino la fan de carns magres, greix i ous; a Capsanes (Priorat) la fan de llom magre de les espatles i una mica de cansalada amb pebre, canyella i sal, i la bullen dins la caldera.—b) Botifarra negra: aquella en què predomina la sang, en combinació amb carn magra o greix (Andorra, Pallars, Pla d’Urgell, Garrotxa, Vic, Penedès, Segarra).—c) Botifarra vermella: és dels mateixos ingredients que la llonganissa vermella, però en un budell prim, i la confiten amb saïm i oli (St. Feliu de P.).—d) Botifarra de carn: aquella en què predomina la carn entrevirada, o sia, mescla de magra i grassa, amb sang i espícies (or., occ., val.).—e) Botifarra de sang: és de sang, cansalada, freixura i ventre (Torelló, Banyoles, Pineda).—f) Botifarra de ceba: se fa de sang, greixos, molta ceba i algunes espícies (Ribagorça, Vic, Penedès, Calasseit, Maestrat, Val., Alcoi).—g) Botifarra d’arròs: se fa d’arròs bullit, sang, greixos i espícies (Cat., Val.).—h) Botifarra del grasset: és feta d’un budell molt greixós (Llucena).—i) Botifarra sacsonera (Pineda) osacsonuda (Llucena): és molt gruixada i fa sacsons; es fa omplint el ventrell del porc.—j) Botifarra culera: és llarga i gruixada, de carns magres i grasses (Sta. Col. de Q.).—l) Botifarra catalana: es fa de carn grassa (Tortosa); és de color blanca i la fan del budell cular (Xàtiva).—m) Botifarra dolça: es fa de carn de llonganissa i hi posen poca sal, molt de sucre i escarrotxa de llimona, i no la bullen (Pineda).—n) Botifarra d’ous: la composta de carn i ous (Vic), o de sang i ous (Pineda). En el Pla d’Urgell la fan de carn grassa picada amb sal i pebre i ous en bona quantitat, i pa rallat; la couen i després la confiten amb oli i llard dins tupines (Pradell).—o) Botifarra del vistaire, de l’espetec, del pet: botifarra prima, llarguera i llisa, que s’asseca aviat, i per això procuren menjar-la prest; el nom de l’espetec li ve del soroll que fa si es trenca (Vallès).—p) Botifarra bona, botifarra de carn bona: és prima, i la fan de carn magra amb sal i pebre; a bandes les mengen crues (Torelló), a altres les couen a la caldera (Navarcles, Pla d’Urgell).—q) Botifarra de servar: la que està preparada de manera que no es floreixi ni torni estantissa (Cat.).—r) Botifarra de parrac: es fa del morro, orella, cansalada i altres trossos que no són bons per fer llonganissa (Banyoles).—s) Botifarra cuita: és feta de l’orella o del morro del porc i de la carn més grassa (Torelló).—t) Botifarra crua: es fa de carn magra sense coure (Vilafr. del P., Sta. Col. de Q.).
II. || 1. Espècie de coixinet de roba plena de cotó o llana, que les dones se fermaven darrera, davall el vestit, per anar estufades (Bagà, Ulldecona). 
|| 2. Peça de cuiro que forma part del coixí de bístia (St. Feliu de P.). 
|| 3. Part massa gruixada d’un teixit, que fa una desigualtat visible respecte de les altres parts (cat.) 
|| 4. Botifarra negra: nom que es dóna a un teixit negre, generalment ordit llana i tramat cotó, amb lligats derivats de setins regulars de 13 punts, que s’utilitza per vestits d’home (Sabadell, Terrassa). Es diu en sentit una mica despreciatiu, per ésser una roba de classe baixa, fabricada amb barreja de molts rebuigs. 
|| 5. Cert animal que hi sol haver per la vorera de mar, i que es diu també morena mansa (Eiv.). Es probablement la Holoturia tubulosa, que a Menorca és anomenada verga mansa. 
|| 6. m. i f. Persona de la noblesa antiga mallorquina (Palma). Assessiná en Mallorca | a un opulent botifarra, Llorente Versos, ii, 197. 
|| 7. Persona que aparenta saber molt i sap poc (ho diuen a Eiv., segons Labèrnia-S. Dicc.). 
|| 8. met. Fer tots una botifarra: unir-se i anar avinguts per un fi algunes persones que ordinàriament són contràries o mal avingudes (Àger). 
|| 9. Joc de xiquetes (Gandia). Agafen una corda rodona, i una xiqueta es posa enmig i les altres agarrades a la corda. La d’enmig ha d’agafar les altres, i elles procuren fugir sense deixar mai la corda sense cap xiqueta.
    Loc.
—a) Estar ple com una botifarra: estar molt replè. Raplé coum una boutifarra, Saisset Barrej. 8.—b) Fer botifarres de la sang d’algú:matar-lo, aniquilar-lo (dit en to humorístic o de gran exageració).—c) Fer botifarra: fer llarg, extralimitar-se (Mall.).—d) Parèixer una botifarra mal nugada: esser molt mal fet, tenir un aspecte grotesc (Val.).—e) Esclatar la botifarra: fer explosió la còlera o irritació (Mall.). Deixa les contemplacions | y s’enfila dalt la parra; | recorda que du els calsons | y esclata la botifarra, Penya Poes. 314.—f) Vindre (a algú) la botifarra a la boca: ocórrer li una idea o dir una cosa quan ja n’és passada l’oportunitat (Val.).—g) Fer de botifarra: bravejar de noblesa de sang o de parentiu amb gent grossa (Mall.).
    Refr.
—a) «Més val botifarró ple que botifarra buida» (Mall.).—b) «On no hi ha sang, no s’hi fan botifarres» (Cat.).—c) «Botifarra, tanca amb barra»: vol dir que quan mengen coses bones no convé rebre visites ni hostes (Val.).—d) «En ser negre, botifarra»: ho diuen dels que confonen coses molt diverses que s’assemblen en qualque accident (Val.)—e) «Un pate a Santa Marta pa que ixca la botifarra farta» (Val.).
    Fon.: 
butifárə (pir-or., or., men., eiv.); botifára (Ribagorça, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); botifárɛ (Ll., Sort, Tremp, Pla d’Urgell, Gandesa, Sueca, Alcoi); botifárə (Mall.); botifálda (Calasseit); butifára (Alguer).
    Intens.
—a) Augm.: botifarrassa, botifarrota, botifarrot.—b) Dim.: botifarreta, botifarretxa, botifarreua, botifarrí, botifarrina, botifarriua, botifarrona.
  

  Etim.: l’origen de botifarra és obscur, principalment en el que es refereix a l’element final. Probablement cal considerar aquest mot com a derivat de bot (<bŭtte). Es una variant per botinflat? Pot esser, però el sufix –arra és mal d’explicar. Cfr. Spitzer UAGWb 148; RFE, ix,393. Wartburg FEW indica la possibilitat que hi haja hagut contaminació del nom bíblic Putifar, cosa que no sembla probable. Quant al botifarra || 6, ve de botifler || 3 amb aplicació despectiva del sufix –arra pres del nom de l’embotit.

En alemán, Blutwurst