cantrella

cantrella
cantrelles (tamé mamelles)

no regueu, que ve aigua a cabasso, tiovisantico, Visantico
La cantrella del tío Visantico (click a la image per a aná a la web)



al http://dcvb.iecat.net no hi está buscán cantrella

castellano: botijo

reixat, miquela, pitxella, pichella, chorrillo, barrala, canti, marraixo, galet,

gorrino a Alcañís

beure al galet

Pedro bebén de un porró, al galet
Si teniu blog o web, ficau enllás a chapurriau y ton ficaré un de tornada

PITXELLA f. 
|| 1. Recipient de terrissa, de forma quasi ovalada, amb una ansa a un costat i un broc a l’altre, que serveix per a treure vi i abocar-lo o beure’l a galet (Andorra, Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp); cast. jarra. Una pitxella de terra, doc. a. 1490 (inv. de l’arx. Cúria Fumada de Vic). 
|| 2. Recipient de forma semblant a l’anterior, usat per a treure, abocar i beure aigua (Aitona, Priorat, Mequinensa).
    Fon.: 
piʧéʎa (Andorra, Esterri, Senet, Pont de S., Benavarre); piʧéʎɛ (Tremp, Pla d’Urgell, Priorat).
    Etim.: 
V. pitxer.

PITXER m. 
|| 1. Recipient de terrissa, de vidre o de metall, relativament fondo, amb ansa a un costat i broc a l’altre, que serveix per a tenir i abocar aigua, sia per a beure, sia per a rentar mans, etc. (País Valencià, Mall., Eiv.); cast. jarro. Dos pitxers d’argent daurats a barres, menys de brocs,doc. a. 1275 (Soldevila PG, iii, 474). Gran re d’argenters… qui tenien en lurs obradors gran re de copes, bacins, pitxers, talladors, Llull Blanq. 84, 7. Pres un pitxer e donà aygua a mans a tots los pobres, Eximplis, i, 289. La quantitat certament és quasi de un pitxer, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 7. Lo picher [sic] o citrot: Urceolus, gutturnium, Pou Thes. Puer. 129. a) Mesura de vi que té la capacitat de dos porrons (La Seu d’U., ap. Aguiló Dicc.). 
|| 2. Recipient fondo per a tenir flors en remull (Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Mall.); cast. jarro, jarrón, búcaro. Flors que s’esfuyan dins un pitxer, Aguiló Poes. 80. a) Cos de pitxer: cos de dona que té la cintura prima i els pits voluminosos (Empordà).
    Fon.: 
piʧé (or., bal.); piʧéɾ (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: pitxeràs.—b) Dim.: pitxeret, pitxerel·lo, pitxereu, pitxerí, pitxeriu, pitxeró.—c) Pejor.: pitxerot, pitxerango (Aquestes plantilles… en forma de fuyas de carxofera y pitxerangos brodats, Ignor. 120).
    Var. ort. 
ant.: picher (Tirant, c. 311; Anim. caçar 27 vo).
    Etim.: 
probablement del fr. ant. pichier, l’origen del qual no està ben determinat, però sembla emparentat amb l’alemany becher i l’it. bicchiere (cf. Corominas DE Cast, iii, 775-776). Les formes pitxell, pitxella, són efecte d’un canvi de sufix.