Publicado el

catre, llit

Catre, llit

CATRE m. 
|| 1. Llit petit per a una sola persona, i especialment el que no té posts ni bancs sinó que està format d’un simple bastiment amb una tela que serveix de jaç i dos parells de petges que formen dues aspes i resulten fàcilment plegables; cast. catre. Un catre ab sas posts y banchs,doc. a. 1789 (ap. Aguiló Dicc.). Dorm en son catre dur, Llorente Versos 158. 
|| 2. Seti plegable, format de dues barretes que sostenen una tela i de dos parells de petges que formen dues aspes, i serveix per seure les dones en l’església (Men.); cast. silla de tijera. 
|| 3. Aparat molt semblant a un llit aplegadís, que en la indústria surera serveix per a triar el suro (Baix Empordà). 
|| 4. pl. El lloc situat davall coberta d’una barca, que serveix de dormitori als mariners (Manacor). 
|| 5. pl. En els telers de fer xarxa, conjunt dels diferents regles de ferro que fan moure els de les peces anomenades broques baionetes (Pons Ind. text.). 
|| 6. Ormeig per a pescar dins el port; consisteix en un marc de ferro de 80 cm. per 30, que sosté una xarxa amb un poc de bossa i que a cada cap porta una corda; cada cap és portat per un pescador, que fa que l’ormeig fregui la paret del moll, i amb la força del ferro fa seguir els peixos que hi ha arrapats a la pedra (BDC, xiv, 17).
    Fon.: 
kátɾə (pir-or., bal.); kátɾe (occ., val.); сátɾə (Palma, Manacor).
    Intens.:
—a) Augm.: catràs, catrot,—b) Dim.: catret, catretxo, catrel·lo, catreu, catrí, catró.
    Etim.: 
incerta. Cal deixar anar l’ètim llatí quadrum, proposat per J. Storm (Rom., v, 174), perquè no és admissible fonèticament. Segons Meyer-Lübke (REW, 3a edició, 6921), es tracta d’un mot d’origen indi.