Publicado el

esparvé

Esparvé

esparvé, cernícalo, halcón

ESPARVER m. 
|| 1.   Au rapaç de la família de les falcònides, de diferents espècies del gènere Falcoi principalment el Falco nisus i el Falco tinnunculus (or., occ., val., bal.); cast. halcón, gavilán, cernícaloNós veem, Sènyer, que l’ausor o l’esparver, quan és solt, que és franc de volar, Llull Cont. 109, 16. Axí com austor e esparver e cavall e leó e amfós e salmó que fa pus bell nomenar que gall ni voltor ni ca ni ase ni rajada, Llull Cont. 359, 21. Alguns deyen… que no’ns calia anar a València sinó ab lo esparver en la mà, y que com seríem llà tuyt nos obeirien, Pere IV, Cròn. 271. Item tot falchó, si donchs sparver no li va primer, pes cascun V sous, doc. a. 1399 (Priv. Ordin Valls Pir. 349). Nigú gos traure de la illa sens licència del gouernador astors, esparvés, falcons ne altres aucells de cassa, doc. a. 1396 (BSAL, ix, 146). La fe és la coloma pura, | lo dubte el negre esparver, Costa Poes. 65. Ulls d’esparver: ulls de mirada molt intensa i penetrant. Esparver d’estany: au rapaç de l’espècie Falco cineraceus, més grossa que l’esparver ordinari. Esparver de quatre cuixes: la moixeta (Vayreda Fauna Ornit.). Esparver dels escarabats: au rapaç de l’espècie Falco rufipes, que té els peus i les parpelles de color vermell encès i s’alimenta principalment d’insectes nocius a l’agricultura. 
|| 2. Art de pescar compost d’un filat de forma rodona, de dos metres de diàmetre, molt ample per baix i acabat en punta per dalt, que s’empra en la pesca fluvial a llocs de poc fons (Ribagorça, Pallars, Pobla de L., Plana de Vic, Conca de Tremp); cast. esparavel, tarralla. 
|| 3. Planta de la família de les compostes, espècie Hieracium murale (Val.). V. orella de rata.
Esparver: llin. existent a Barc., Castellvell, Berga, Borredà, Gisclareny, Manresa, Rocafort, Sallent, Sampedor, Sta. Col. de Q., etc.
    Fon.: 
əspəɾβé (pir-or., or.); aspaɾβé (occ.); aspaɾβέ (Esterri, Sort, Tamarit de la L.); aspaɾvé (Maestrat); aspaɾvéɾ (Cast., Al.); espaɾβéɾ (Val.); əspəɾvé (Mall., Men., Eiv.); əspəɾəvé (Petra, Manacor); aspaɾaβέ (Esterri); aspaɾaβé (Pont de S., Tremp).
    Intens.:
—a) Augm.: esparveràs, esparverarro, esparverot.—b) Dim.: esparveret, esparveretxo, esparverel·lo, esparvereu, esparverí, esparverino, esparveriu, esparveró.
    Etim.: 
del germànic sparwari, mat. sign. || 1.