Publicado el

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, Chapurriau

se va actualisán poc a poc

Gramática, ortografía, Chapurriau

Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets


Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα ‘peculiaridad, idiosincrasia, propiedad’) o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ

Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 

ñ alt + 164
Ñ alt + 165


NO fem aná la ç, Ç

NO fem aná lo puntet dels collons, punt volatil.lusió, ilusió, geminada, en catalá este puntet va al mich de la lletra.

NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú

NO fem aná los grups de consonans siguiens:
tg tj ts tx tz
Grups consonàntics que representen sons africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho


NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi

Se fa aná lo apóstrofe , l’ águila, l’aigua, lo menos possible, coste massa de escriure , d’escriure


Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals

cassola, dissimular, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa ( ting pressa ), Assumpta, Vanessa; Burjassot, Massalió, Picassent, , , Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló
Mach, no maig , mes de l’añ

alfabeto 

lletra, com se pronunsie

a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta

Pronoms

yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau

Los números  

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números-en-chapurriau-de-torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5
sis 6
sat 7 (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259
 sat sents trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Article definit 

masculí
LO, LOS , lo carro, los carros

femení LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit

Article indefinit

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

interrogatius

quin, quina, quins, quines

Pronoms

Per a les persones
qui , qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses
qué, qué collons hau fet?

possessius

Un sol posseidó
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues

plural

lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres

los demostratius

De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló


numerals ordinals

primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena


Los cuantitatius

Invariables

massa, prou,  més , menos

Variables

cuan, cuanta, cuans, cuantes ,
tan, tanta, tans, tantes,
mol, molta, mols, moltes ,
poc, poca, pocs, poques,
bastán, bastans,

partiSipi, ya u cambiaré

Conjugacions 
 
Primera
Segona
Tersera
-re / -é
trobá
perdre  
volé
dormí
serví
Formes no personals
Infinitiu
Gerundio
Participi
cantá
cantán
cantat, cantada,
cantats, cantades


Indicatiu
Present
Imperfecte
Futur
Condicional
canto
cantaba
cantaré
cantaría
cantes
cantabes
cantarás
cantaríes
cante
cantabe
cantará
cantaríe
cantem
cantabem
cantarem
cantaríem
canteu
cantabeu
cantareu
cantaríeu
canten
cantaben
cantarán
cantaríen

Subjuntiu
Presén
Imperfecte
canta
cantara
cantos
cantareu
canto
cantare
cantem
cantarem
canteu
cantareu
canton
cantaren


Imperatiu
Present
cant(tú)
canto (vosté)
cantem (natros)
canteu (vatros)
canton (vostés)


Model de la primera conjugasió


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
trobá
trobo
trobán
trobat
trobes
trobe
trobem
trobeu

Model de la segona conjugació

Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
perdre
perdo
perdent
perdut
perds
perd
perdem
perdeu
perden
Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
prendre
preng
prenén
pres
prens
pren
prenem
preneu

Model de la tercera conjugació

 Infinitiu Presén Gerundio Participi
dormí dórmigo dormín dormit

dórmigo
dorms
 dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio Participi
 serví servixco servín servit

servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulars

Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
aná
vach
anán
anat
vas
va
anem
aneu
van


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
está
estic
están
estat
estás
está
estem
esteu
están


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
se
soc
sen
estat
eres
es
som
sou
son


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
habé
hai
habén
hagut
has
ha
ham
hau
han



Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
poder
puc
podent
pogut
pots
pots
podem
podeu
poden


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
volé
vull
volén
volgut
vols
vol
volem
voleu
volen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
sabé
se
sabén
sabut
saps
sap
sabem
sabeu
saben


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
fe
fach
fen
fet
fas
fa
fem
feu
fan


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
di
dic
dién
dit
dius
diu
diem
dieu
diuen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
tindre
ting
tenín
tingut
tens
te
tenim
teniu
tenen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
vindre
ving
venín
vingut
vens
ve
venim
veniu
venen


Infinitiu
Presén
Gerundio
Participi
viure
vic
vivín
viscut
vius
viu
vivim
viviu
viuen

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte
Pretérit indefinit
vach + infinitiu
vas + 
infinitiu
va + 
infinitiu
vam + 
infinitiu
vau + infinitiu
van + infinitiu

hai + participi
has + participi
ha + participi
ham + participi
hau +  participi
han + participi

Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hai arribat tard,
este matí hai jugat a futbol

Les preposisions

a
en
de
per, per a
contra
entre
segons
sense
cap a
desde, 

hasta, davall, devall

Contracció de preposicions

Les preposicions a, de y per seguides de l’article el o els se contrauen:
Singular
Plural
a + el (lo) = al a + els (los) = als
de
de + el = del de + els = dels
per 
per + el = pel per + els = pels

M’en vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil
Los tolls dels estrets
Pel camí del Parrissal 
Pels camins del Matarraña
Adverbis c. català, v. valencià

c. lluny v. llunt / llun
c. sota, dessota v. baix, baix de / baix, davall, devall (de)
c. endavant v. davant, cap davant / cap aván, aván, avan y crits
c. al damunt v. damunt / damún, a damún de
c. aleshores v. llavors / entonses, allabonses, allacuanta
c. avui v. hui / avui
c. aviat v. pronte / pronte
c. a entrada de fosc v. a boqueta nit / cuan se fa de nit, al tardet
c. demà passat v. despusdemà / despuesdemá
c. abans d’ahir v. despusahir / antesahí
c. dos quarts de nou v. les huit i mija / les vuit y mija
c. de cop sopte v. de repent / de repén ( de qué s’ha mort? De repén )
c. s’un plegat v. d’una volta / de una vegada, de una volta, de una tongada
c. no facis pas el meu v. no faces lo meu / no faigues lo meu
c. mai no vindras v. no vindràs mai / no vindrás may

Adverbis de manera

com
be,  ben (daván del verbo)
malamén, mal (
daván del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.

Adverbis de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
tan
massa poc 
etc

Adverbis de lloc, puesto

aón
aquí , ací  , astí, así
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins  (cap a dins)
detrás
daván
damún
devall, davall
amún
avall
a dal
a baix
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a maá dreta
a má esquerra
etc.

Adverbis de tems

cuan
ara
(llavors), allabonses, entonses
sempre
mai
asobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abans, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte millor
etc.

Adverbis d’afirmasió

sí 
tamé
pos claro
de verdat

Adverbis de duda

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí

alomilló (a lo llomillo no)

Adverbis de negasió

no
tampoc
de cap manera

ni de coña

ni u somnios (ni lo sueñes)
sí, pels collons , sí, los collons (aragonés puro)

Les conjuncsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 
etc.
si feu aná la i latina no passe res
Mesos de l’ añ
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
Estasions de l’añ
primavera, estiu, otoño (tardó igual se diu a algún poble), hivern
Colós
groc (no digau amarill, collons) / amarillo
roch, roijet / rojo, (Monroch, Mont-Roig, Monroyo)
roija, roja / roja (Pena-Roja, Peñarroya de tastavins)
vert / verde
marrón
blang o blanc / blanco
negre / negro
rosa, rosat, rosadet (lo vi pot se clarete)