Publicado el

madalap, matalap

madalap, matalap

MATALÀS MATALAF (i més dialectal matalap). m. 
|| 1. Sac rectangular de tela cosit de tots costats, que, farcit de llana, de plomes o d’altra cosa blana, serveix per a jeure-hi damunt, generalment posat damunt un llit; cast. colchónBlanquerna hac posada la cócera dejús lo matalaf, Llull Blanq. 52. Restituïts los matalasos, doc. a. 1392 (BSAL, vii, 394). La terra sia lo teu lit, lo camp sia lo teu matalaf, Canals Carta, c. 28. Hun lit encaxat ab dos matalafos de lana, doc. a. 1478 (BSAL, iii,227). Ab sengles matalasses ab cubertes e sotanes de canamaç, doc. a. 1407 (Ordin. Hosp. 78). Dos mathalasos ab listes blaves, doc. a. 1436 (Miret Templ. 571). Si l’obliguessin a jeure sobre matalassos… no podria aclucar l’ull,Ruyra Flames 61. Matalaps ni coixins, res li quedava, Llorente Versos 104. 
|| 2. fig. Dona molt grassa (Mall., Men.).
    Fon.: 
mətəlás (pir-or., or., mall.); matalás (occ.); mataláf (Pego, Sanet); mətəláf (Men., Eiv.); mataláp (Gandesa, Tortosa, Amposta, Maestr., Cast., Val., Cocentaina, Vall de Gallinera, El Pinós).
    Intens.:
—a) Augm.: matalassàs (matalafàs), matalassarro.—b) Dim.: matalasset (matalafet), matalassó (matalafó).—c) Pejor.: matalassot (matalafot).
    Etim.: 
de l’àrab maṭraḥ, que figura en el Vocabulista atribuït a Ramon Martí amb el significat llatí de «tapetum», i en la glossa marginal del mateix vocabulista es troba la forma catalana «matalaf».