Publicado el

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general ,entrevista, Quim Gibert

La Franja està patint un lingüicidi legal davant l’immobilisme general ,entrevista, Quim Gibert

http://movimentfranjoli.blogspot.com/2016/10/la-franja-esta-patint-un-linguicidi.html

Joaquim Gibert és psicòleg i professor. Nascut a Arenys de Mar, fa anys que resideix a Fraga i n’és membre actiu del Casal Jaume I de la capital del Baix Cinca, a on destaca com a activista cultural en defensa de la llengua catalana. És autor de llibres com: “Qui estima la llengua la fa servir“, “Removent consciències” i coautor de diverses obres sobre el fet lingüístic als Països Catalans. Quim és una persona de conversa amena, pausada i contundent. Amb una gran capacitat de generar empatia, és un dels grans artífexs de que aquest curs escolar milers d’estudiants de la Franja disposin d’agendes en català, un projecte encetat per la Plataforma per la Llengua amb la col·laboració del Moviment Franjolí, el Casal Jaume I de Fraga i l’associació Clarió, amb el suport de la Diputació de Lleida. Des de tots els col·lectius implicats en el projecte volem agrair la gran tasca realitzada pel Quim.

Òscar Adamuz (Moviment Franjolí)

1-Com va néixer aquest projecte i a què respon la necessitat que l’alumnat de la Franja disposi d’agendes en català? Neix d’una proposta intel·ligent de la Plataforma per la Llengua de fer costat a les comarques catalanoparlants més vulnerables en termes d’identitat lingüística. Respon a la necessitat que els alumnes de la Franja de Ponent interioritzin la llengua territorial, la catalana, com un recurs lingüístic útil, potent, propi, creatiu. I coneguin altres comarques de l’àmbit lingüístic tant de la Franja com de la resta dels Països Catalans. 2-Respecte als continguts de les agendes, quins són els valors que interessaven de transmetre a les aules franjolines? L’amor per la llengua autòctona, l’univers lingüístic del català, l’ecologia, les energies alternatives, la diversitat… 3-Com va funcionar el primer contacte amb els centres educatius i la posterior distribució de les agendes? Va haver-hi una bona resposta en general a la iniciativa? Amb bons ulls va vist el primer contacte. Així com amb un punt de sorpresa i curiositat sana. Durant la distribució vaig notar agraïment i vam aprofitar l’avinentesa per aclarir detalls. En general, la resposta va ser bona. 4-Després del vet del govern aragonès a l’agost (per considerar que invadia competències d’Aragó) per posteriorment desdir-se a mitges, quins creus que foren els efectes negatius d’aquest posicionament de la DGA per a l’entrega efectiva de les agendes? Els efectes negatius s’han girat en contra del govern aragonès: han fet el prèssec! Les agendes feia setmanes que estaven repartides en els centres escolars quan la DGA aixeca la llebre. 5-Com valores la feina en xarxa que s’ha fet amb gent d’altres col·lectius col·laboradors del projecte? Hi ha voluntat de seguir col·laborant? Tant la tasca en xarxa com altres suports són fonamentals. La Franja de Ponent continuarà sent la Franja de Ponent si s’estableix lligams sòlids amb la resta dels territoris catalanoparlants culturalment actius. 6-Breument, com analitzes la situació de la llengua pròpia a l’ensenyament de la Franja i quines iniciatives creus que poden ajudar a augmentar-ne la presència? El català a l’ensenyament a la Franja rep un tracte colonial. La llengua vehicular a l’escola és el castellà. I, per tant, la nostra llengua avança amb rapidesa cap a la substitució lingüística. Es tracta, en viu i en directe, d’un lingüicidi legal, que es produeix a l’Europa democràtica del XXI davant l’immobilisme gairebé general. És imprescindible fer oficial, a tots els efectes, el català a la Franja. I prestigiar la llengua: transmetre la joia de ser catalanoparlants. Així com cercar urgentment complicitats, de primer ordre, entre la Franja i la resta de l’àmbit lingüístic. Les poquíssimes existents són insuficients. 7-Si poguessis tirar enrere el temps, vist el resultat final, quines coses canviaries del projecte per tal d’aconseguir una major presència d’agendes a l’escola? És preferible fer la distribució de les agendes per mitjà de les AMPES, en tant que associació privada. 8-Per acabar, alguna anècdota quant a la distribució de les agendes als centres o amb la rebuda de la proposta… Una senyora de Mequinensa em va preguntar com s’explicava que puguéssin ser de franc les agendes. I una docent, em va dir que a l’Aragó el dia dels Enamorats no era, de cap de les maneres, per sant Jordi.

Moltes gràcies, Quim

Publicado el

Playa para Aragón

“La independencia de Cataluña debería suponer que Aragón tuviese playa,  eso es lo que han estado planeando un grupo de aragoneses desde hace varios meses.

El objetivo era separar Cataluña de España el día 11 de septiembre, diada de Catalunya , mediante un gran terremoto que tenían que provocar las numerosas detonaciones programadas para la madrugada del 11-S.

 La Guardia Civil de Tráfico detuvo el día de ayer a los cabecillas del grupo.

  Guardia Civil, tráfico, furgoneta, equipo A, detenidosPublicidad : Entrada patrocinada por Tomás Excavaciones , Valderrobres Tomás excavaciones , Guimerá Lorente, Valderrobres, Matarraña, Teruel, Aragón, esgarrapaciones

 El 21-8 empezaron las investigaciones del seísmo en Teruel, y con la ayuda de la Red Sísmica del Instituto Geográfico Nacional (IGN) se pudo seguir la pista de las posibles causas.

  Seismo , terremoto, Teruel , Corbalán

 El grupo había decidido separar Cataluña de Aragón y la península de forma geofìsica, no polìtica.
 Según declaró el cabecilla, “estamos muy hartos del procés , de los catalanistas y del catalán en Aragón.” Habían estado excavando zanjas y pozos de agua profundos en las zonas limítrofes de Cataluña con Aragón y la provincia de Castellón.
  Zanja , Cataluña , Aragón, separar, independencia

A lo largo de las zanjas se habían colocado explosivos con pólvora casera, fabricada en antiguas minas de carbón, cerradas hace años.
Una de ellas se cree que es la mina María Dolores, de Beceite. Otra está en Utrillas y una tercera en Escucha. Los tres municipios son turolenses.

 En los pozos se habían colocado cargas profundas herméticas de TNT. En algunos casos, la profundidad era de 200 metros. Estas perforaciones solo se pueden hacer con maquinaria especializada.

 

 La detonación masiva estaba programada para aproximadamente las 3:00 del once de septiembre para minimizar los posibles daños a personas. Se ha procedido a la retirada de los explosivos en numerosas localidades de Aragón oriental, en las tres provincias, Huesca, Zaragoza y Teruel.

  Zanja , Cataluña , Aragón, separar, independencia , 2

 Galería de imágenes:

  Zanja , Cataluña , Aragón, separar, independencia, 3 Zanja , Cataluña , Aragón, separar, independencia, excavadora Zanja , Cataluña , Aragón, separar, independencia, pala, tierra  

Publicado el

Francesca Guardiola embajadora Copenhague , Cesca

https://www.dolcacatalunya.com/2017/06/la-hermana-guardiola-embajadora-la-gene-copenhague-gana-mas-rajoy/



La hermana de Guardiola es “embajadora” de la Generalitat en Copenhague y gana más que Rajoy

Francesca Guardiola.
Es filóloga, pero está empotrada desde hace años como funcionaria de la Generalitat en tareas ajenas a su formación. Adivine por qué.
Desde hace 1 mes es embajadora” de la Generalitat de Cataluña en los países Nórdicos y vive en Copenhague a cuerpo de rey, con la misión de “explicar molt bé que farem un referèndum i votarem”. Todavía no sabemos cuánto nos cuesta el caprichito de Cesca.
El seu marit és Ramon Camp, exportaveu de CiU al parlament i ahora socio en el gabinete Roca Junyent.
Su hermano es Pep Guardiola, el millonario exjugador de la Selección y la Liga española, que esta mañana ha dicho que “los catalanes hoy somos víctimas de un Estat que ha puesto en marcha una persecución política”. 
Benvinguts a Catadisney, el paisete donde las víctimas viven a cuerpo de rey a costa dels pepets i maries, pero todo queda en casa. En famíglia.
Dolça i mafiosetjada Catalunya…
Publicado el

Húngaro spanyol editorial Pons

https://www.dolcacatalunya.com/2016/08/ud-hungaro-aprenda-espanol-esta-editorial-catalana/

Húngaro spanyol editorial Pons


Editorial Pons, de Barcelona, sabe que el español también es nuestra lengua.


Digan lo que digan el supremacista Edu Reyes, la llanuda Carme Junyent, el xenófobo grup Koiné o los catalibanes del Règim, el castellano es tan catalán como el catalán, porque según la Generalitat el 51% de los catalanes tenemos como lengua habitual el español, y el 36% el catalán. 

https://www.dolcacatalunya.com/2016/08/la-anc-se-descareta-bilinguismo-desaparecer/

La-anc-se-descareta-bilinguismo-desaparecer-carme-junyent


I quan els fanàtics converteixen el català en la llengua del nacionalisme, els dolços responem que parlem castellà quan ens ve de gust y catalán cuando nos da la gana, y que ningún politiquín o ideólogo de bar nos va a obligar a renunciar a nuestras identidad.
Dolça i hongaresa Catalunya…

Si no existís la Universitat Catalana d’Estiu s’hauria d’inventar. És l’aplec separatista on els líders intel.lectuals del prusés se senten com a casa i parlen de lo que realment pensen. Ayer se juntaron unos cuantos ultras para hablar de la lengua del noupaís, y se les escapó la xenofobia lingüística y la imposición del catalán:
Carme Junyent (profesora de lingüística de la UB y gurú de referencia de la ANC en asuntos lingüísticos): “El bilingüismo ha de ser una realidad que tiene que desaparecer (…) la política lingüística que defiende Súmate sería la sentencia de muerte del catalán”.
Josep Murgades (catedrático UB): “En este estatuto de la hipotética república catalana, yo haría este redactado: “Primer punto: la lengua de Cataluña es el catalán’. Punto. (…) [Hay un] colonialismo lingüístico espanyol. (…) Si tú quiere morirte, y quieres morirte en catalán, lo tienes muy difícil. Su tu quieres que tus hijos tengan su educación en catalán, lo tienes muy difícil”.
Gabriel Bibiloni (profesor UIB): “el catalán tiene que ser la única lengua oficial del nuevo Estado. (…) El catalán tiene que ser la lengua de todas las administraciones y de todos los servidores públicos (…) Es necesaria una desconexión de los medios de comunicación espanyols, y especialmente de las televisiones”.
Bernat Joan (exsecretario política lingüística de la Generalitat): “Algún reconocimiento oficial del inglés daría una pátina de pluralidad e universalidad y de democracia a la futura república catalana”.
En resumen: hablar castellano se tiene que acabar, el castellano -lengua habitual del 51% de catalanes- no es lengua de Cataluña (“y punto”), prohibición de medios en castellano y el inglés como ficción de universalidad. Com mola el noupaís democràtic i inclusiu.
Dicen que Rufián se fue del aplec algo tristón porque eso le quita votos. Però tranquils, que no se irá de ninguna poltrona. Por cierto, Eduardo Reyes fue invitado a comer gratis y después del carajillo dijo que España es “una mierda de democracia (…) En Espanya se manda por cojones y en Cataluña por razones”. Y eso el mismo día y en el mismo lugar donde se pronunciaron las intervenciones citadas.
Y así, asociando la lengua catalana a una antipática ideología, cada vez más catalanes deciden no hablar la lengua del nacionalismo.

Dolça i totalitària Catalunya…
Publicado el

Jordi Pich Obach

Desmuntant mites i prejudicis davant una única realitat

És un fet irrefutable que darrere tot “blavero”, chapurreadista o similar s’amaga, si gratem un poquet, un espanyolista pur i dur -en alguns casos minoritaris, i depenent de l’estat patològic del subjecte, cal reconèixer que ocorre sense autoconsciència de ser-ne-. Normalment certes exaltacions febrils i irracionals no solen ser més que la manifestació més evident del conflicte per doble lligam que pateix l’individu que les manifesta, atès que d’una banda té un interés primari per la seua “terreta”, però d’altra banda és incapaç d’anar més enllà i es troba atenallat per la seua fidelitat nacional a un ens superior, encarnat en l´Estat, la seua simbologia i tot el que representa. Quan veu que si fa un pas més enllà posa en qüestió l’ens superior, automàticament, si no disposa d’uns recursos culturals i racionals suficients, desemboca en la histèria provincianopatriòtica que no és més que una variant de l’ espanyolisme, desproveït d’arrels i d’efectes pràctis, el fruit més important del qual és la generació de tones de polèmica esteril i que irremissiblement està condemnat a diluir-se en les organitzacions i partits “nonacionalistes”-no nacionalistes pel que fa a la nostra nació, evidentment, no pel que fa a la seua…- sinó directament en la dreta unitarista més extrema. Ah, i que conste que el patriotisme “provincianopatriòtic” no és exclusiu del País Valencià o de certes poblacions de la Franja. Si preguntèssem, a Barcelona mateix, a molts seguidors del Barça que fan gala d’un barcelonisme exaltat, quina és la seua nació i si realment volen l’autodeterminació quedaríem bocabadats del seu nul nacionalisme conseqüent.

Per a mi, qui propugna que l’únic nacionalisme vàlid per al País Valencià és el que es limita exclusivament a les tres províncies no és un veritable nacionalista, sinó, com a màxim i amb reserves, un mer regionalista -que pels seus condicionants no vol desenvolupar el seu nacionalisme embrionari fins a les darreres conseqüències-, i si algú des del Principat restringeix el seu nacionalisme a les quatre províncies li diré el mateix. I no cal ni dir que aquells que neguen la catalanitat de la llengua a l’ Aragó en realitat no fan més que accentuar-ne la castellanització!

La Nació Valenciana va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar -i si volen afegir-se els de Torrevella, que ho decidisquen ells- i la Nació Catalana també; no hi ha més cera que la que crema.

Hauria de quedar ben clar que, malgrat la qüestió de noms, tots parlem la mateixa llengua i que, amb els lògics i naturals matisos locals, formem la mateixa nació, o si més no, atesa la manca de consciència d’alguns, la mateixa base nacional. Si açò es té clar, malgrat que per raons merament tàctiques hi haja formacions polítiques que, en una primera etapa, preferisquen cenyir la seua actuació solament a un àmbit territorial limitat, no té perquè haver-hi cap problema. Allà ells; sempre i quan tinguen, presents permanentment -insistisc, permanentment!- les premises anteriors. Si s’assumeixen aquestes premises deixa de tenir cap sentit, evidentment, qualsevol bel·ligerància contra tot allò que puga qualificar-se com a “català”, i apareix nítidament com el que és, com un atac als mateixos valencians ( o illencs o franjolins)-amb la satisfacció de Madrid-; i també com un esforç estèril i inútil que desvia forces en una direcció inadequada. L’ideal seria que cadascú fera la seua via sense interferències, procurant, en lloc de restar, sumar, sense deixar de tenir sempre present que l´única opressió real i persistent és la que prové i ha provingut, al menys des de fa tres-cents anys, de Madrid.

Una altra qüestió, en la que preferisc -com a tribut al realisme- no entrar a fons, és la de la forma en què hauria d’insertar-se el País Valencià ( i els altres teritoris diferents al Principat) en una estructura jurídiocoestatal nacional pròpia i compartida . Tan vàlida seria una estructura unitària com una confederació en peu d’igualtat amb els altres territoris i amb les mateixes prerrogatives. No faríem més, en aquest darrer cas, que recuperar la tradició històrica de l’antiga Corona d’Aragó. Seria, a més, un model paregut al de la Confederació Helvètica, formada per una confederació de cantons, molts dels quals amb una llengua comuna -l’alemany o el francès- que no discuteix ningú, i lligats tos pel matex símbol: la creu blanca sobre fons roig -no cal dir que el nostre símbol nacional són les quatre barres (el blau resta exclusivament, si de cas, per a València-ciutat).

Per a acabar en referiré a un del mites més extesos, i fomentat interessadament des del blaverisme i similars, com és el del suposat interès dels catalans del Principat a “redimir ” altres territoris catalanoparlants, qualificat en termes de “perill potencial” pels mateixos inventors del mite. Que més voldríem! Malauradament no hi ha res més lluny de la realitat, al Principat i a Barcelona la gent passa absolutament del tema. És més, l’espanyolització avança imparable, i la majoria d’habitants del Principat -amb honrosíssimes excepcions per tots conegudes- si algun cop es recorda , per exemple, dels valencians és per a referir-se als tòpics més tronats (falles, paelles, geperudeta, taronges, etc.) i poca cosa més…

Publicado el

Chusé Inazio Nabarro

Chusé Inazio Nabarro va se professó meu de llengua española, castellana, al institut de Valderrobres, entonses Francisco Grande Covián. Mos va acompañá a la selectividat a Teruel.

Cómo Tauste ? Muy bien , gracias ! 😁

Chuse Inazio Nabarro

Fabla , aragonés 
Chusé Inazio Nabarro (n. Tauste, 1962) es un escritor español en lengua aragonesa. Licenciado en Filología Hispánica, es desde 2004 y actualmente presidente del Consello d’a Fabla Aragonesa, miembro del Consello Asesor de l’Aragonés y vocal del Área de Lengua y Literatura del Instituto de Estudios Altoaragoneses.
Chusé Inazio Nabarro
Información personal
Nacimiento 30 de noviembre de 1962  (54 años)
Tauste, España 
Nacionalidad Española 
Información profesional
Ocupación Escritor 
Distinciones
  • Premio Arnal Cavero 
Algunos de sus artículos sobre lingüística del aragonés son: “As rebindicazions lingüísticas en a poesía en aragonés” (1989), “Construzions y chiros con o berbo fer” (1999), “Sobre la sufijación apreciativa en A lueca, de Juana Coscujuela” (1990), “Biello idioma de loiras e paxarelas, de tu que se fayó? (arredol d’a koiné aragonesa)” (2000), “O rechimen preposizional de o berbo e altras peculiaridaz sintauticas en a luenga de Acordanzas de San Pelegrín” (2004), “O caso de bels femeninos irregulars u poco frecuens en a onomastica aragonesa” (2005), “Os Monegros como tema literario en a poesía en aragonés” (2008) o “Estudio lingüístico d’un capbreu de Tauste d’o sieglo XV” (2011).
De su amplia obra cabe destacar en poesía:

Podéis comprar libros en Casa del Libro y Amazon.es

  • O mirallo de chelo (1985),
  • En esfensa d’as tabiernas y atros poemas (1998),
  • Sonetos d’amor e guambra (2001).
En novela y relato destacar los libros:
  • Astí en do l’aire sofla ta sobater as fuellas d’os árbols (1989),
  • Tiempo de fabas (1997),
  • Chuan Galé -o cuaderno de tapas royas- (2003),
  • Reloch de pocha (2006; Premio Internacional de novela Ciudad de Barbastro)
  • Mesaches (2012; Premio Internacional de novela Ciudad de Barbastro)
  • Niedo de barucas (2014).


Es autor además de una serie de textos breves publicados en libros colectivos: Prebatina d’una falordia sin de fadas ni nanez (en “III premio literario Val d’Echo”, Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, Uesca, 1984), A lifara (en “I premio literario Bal de Xalón”, Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, Uesca, 1988), Cartas dende Cuba (en IV Premio “Billa de Sietemo”, Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, Uesca,1997), Triptico de os tiempos de a postema (en Nuei de tiedas, Xordica, Zaragoza, 1999), Con as fuellas contatas como as balas (en Desde aquí, Prames, Zaragoza, 1999), Renaximiento (en Zaragoza, de la z a la a. Diputación Provincial de Zaragoza, 2003), Os cuatre cantos de o cuculo (en La torre de papel, Ed. Camiño do faro, A Coruña, 2003) Cans e cochins (en Branquil d’a Cerdanya, Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, Uesca, 2007), M’estimarba más no fer-lo (en Capiscol, Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, Uesca, 2008) y Pexes e paxaros (Premio de Relatos “Luis del Val”, Sallent de Gállego, 2011).

francho-nagore-lain

Publicado el

Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic

Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic
Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic

Gabriel Rufián Romero (Santa Coloma de Gramanet, 8 de febrero de 1982) es un político español. Es diplomado en relaciones laborales y máster en Dirección de recursos humanos (Universitat Pompeu Fabra) y experto en selección, formación y comunicación..
Pertenece a la plataforma Súmate creada en 2013 por castellanohablantes que apoyan la independencia de Cataluña. Activista social y político catalán vinculado con movimientos sociales de izquierdas. Destaca su implicación en los derechos sociales y la lucha por el derecho de autodeterminación de Cataluña. A las Elecciones generales españolas de 2015 se presentó como cabeza de lista de ERC y fue escogido diputado al Congreso de los diputados de España. En mayo de 2015 fue elegido miembro del Secretariado Nacional de la Asamblea Nacional Catalana, puesto que abandonó el 30 de octubre de 2015 cuando fue elegido para encabezar la lista de Esquerra Republicana de Catalunya por Barcelona en las elecciones legislativas del 20 de diciembre, es el Portavoz adjunto del Grupo de ERC en el Congreso.

Enlaces externosEditar

Publicado el

Esgarrifá

Ix a un dicsionari de aragonés.

Efecto que nos causa la lima cuando da en falso. Espeluzarse de estremecimiento y horror por un hecho atroz.

dcvb

ESGARRIFAR v. tr.

|| 1. Causar estremiment o tremolor convulsiu com efecte del fred, de la febre, d’un soroll estrident, d’una emoció intensa; cast. espeluznar, escalofriar, estremecer. La cançó… segons se canta, | fa esgarrifar o fa enternir, Maragall Enllà 41. Esgarrifar-se: tenir tremolor convulsiu per efecte del fred, de la febre, d’una emoció intensa, etc.; petar de dents (or., occ., val.).
|| 2. Fer demostracions excessives i sorolloses d’horror, de por, d’admiració (val.); cast. hacer aspavientos. Eufracieta, vent-se ya entre l’arch y la paret, hagué de llançar-se als abalots… y a pur esgarrifar ho posà tot en un peu, Rond. de R. Val. 30.
|| 3. Esquitxar; cast. salpicar (Escrig-Ll. Dicc.).
    Fon.: əzɣərifá (pir-or., or.); azɣarifá (occ., Maestr.); ezɣarifáɾ (val.).
    Var. form.: escarrifar, escarrufar.
    Sinòn.: aborronar, esborronar.
    Etim.: desconeguda. La variant escarrufar sembla relacionable amb el radical de arrufar, però l’element inicial esc- resulta obscur. Tal vegada cal partir d’una base onomatopeica garrif- o carrif (carruf-); potser calgui considerar esgarrifar com una variant de grifar.
//
Pedro Bel Caldú:
Me se ocurrix un posible origen de la paraula “esgarrifar“. Tenin en cuenta que en “chapurriau” a las “piernas” los diem garres, podríe taratar-se d’un simple tremoló de garres, produit per una impresió desagradable inesperada.

///
Etimologia:tenint en compte les variants baleàriques escarrufar/escarrufí, escarrifar/escarrifet, possiblement es tracta d’una alteració d’uns *escalufrí, *escalifred, variants de calfred 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb

  1. transitiu Provocar una esgarrifança o esgarrifances, especialment una emoció intensa. Esgarrifava de veure tantes víctimes.
  2. pronominal Tenir una esgarrifança o esgarrifances, especialment d’emoció, d’esglai. Esgarrifar-se de pensar els danys que es produiran.

http://lovistaire.blogspot.de/2008/10/grius.html

/////

https://dlc.iec.cat/results.asp

v. tr. [LC] [MD] Una emoció, fer estremir. 
v. tr. [LC] [MD] Esborronar, horripilar. Ens esgarrifava de veure tantes víctimes. Esgarrifa de pensar els danys que se’n seguiran. 
intr. pron. [LC] M’esgarrifo de pensar els danys que en provindran.

///

La pequeña localidad de Beceite (Teruel) fue escenario durante el invierno de 1837-38 de una de las más horrendas historias de maltrato y crueldad en el trato de prisioneros de la España del siglo XIX. Las tropas carlistas apresaron en la batalla de Villar de los Navarros (Zaragoza) a más de 1.500 soldados del ejército liberal. En apenas 7 meses, y antes del canje de los supervivientes, ya habían perecido tres cuartas partes a causa del hambre, el frío, las enfermedades y las ejecuciones. Muchos de los prisioneros tuvieron que recurrir al canibalismo para sobrevivir …

Más en https://historiasdelbajoaragon.wordpress.com/2013/02/19/atrocidades-y-canibalismo-durante-la-primera-guerra-carlista-en-beceite-teruel/

Publicado el

Escrit Javier Boix per a Franja Viva

Cuan tos tingam enseñats ton anireu,pera la vostra informasio,los que considereu,”XAPURRIADISTES” no volen,de momen,defendre al chapurriau en la politica,volem se natres mateixos,qui defengam la nostra llengua,lo Chapurriau.

Tan persones dunes ideologies com de unes atres (sigue la que sigue) estem units,al tratas de una base social a defendre,no tingueu la mes minima duda de que ham format piña,en defensa de la nostra llengua,Lo Chapurriau. Despues que cada u seguixque la idea,que considero mes correcta,que per aixo estem en una Democrasia.

Vatres no esteu  pera acusa a ningu de qui es cada u de cap ideologia. Vatres esteu,pera di que lo chapurriau es catala,pera que no se usson castellanismes y a la vegada que dieu que lo chapurrieu es catala y que lo chapurriau es una llengua mal parlada,esteu dien de forma indirecta que lo catala es tame una llengua mal parlada,segon vatres ;y pera mes inri,(lo millo de tot), la DGA donantos la rao.

-Esteu atacan al chapurriau y al castella de una forma directa y al catala de forma indirecta,tan vatres com la DGA.

Cualsevol grup,organisasio podrie tindre a dit,cualsevol territori del mon,crea argumens falsos,tradisions falses,histories falses,financia,radios,periodics,adoctrina als sagals en agendes com esteu fen vatres,es di,tot fals pero relasionat estre si y cuan la sosiedat al pun de mira intentare defensas,se donare cuenta de que estan sen atacats,manipulats,invadits,y protestaren,tratals de fassistes,de ultraconservados,de ultradreta,de confundits,de locos y tots los despenjamens del mon.

Dit de una atra manera,un ejemple :feu lo mateix que aquells sagals que entren al hort de un pobre aguelo,en les motos,escomensen a fer trompos y lai destronchinen tot,pataqueres,meloneres,sandieres,primentoneres,obergingueres,pepineres,Tomatigueres,algun esclatasan (estes dos ultimes van pels mallorquins) e.t.c lo aguelo que els pille se fot com un bou ,pert la consiensia,al vore que lesfors dedicat duran semanes no valdra de res y no cullira res, en aixo los sagals tratanlo de aguelo loco,de mal del cap ,ooo estas loco,estas loco!!,estas pera que te tancon,despues de fer ells,los sagals, la malesa
lo aguelo ere lo que estae loco,lo que estae mal del cap,y ere al que tenien que tanca.

-vatres sou los que au de reflexiona.

-si sou tan de la Franja,tant Franjolinets,tan de arago,tan aragonesos,per que puñetes feu una quedada a Lleida? Y no a pobles aragonesos? No dieu que es catala de arago lo chapurriau? Quina faena debeu tindre a Lleida si parlen catala de Cataluña alli.O es que voleu que parlem lo catala de cataluña al arago? O lo chapurriau de cataluña?com dieu que lo chapurrieu y lo catala es lo mateix..

Per que de esta manera estarieu dien que lo catala no es catala y que es chapurriau. De esta manera podriem dir que vatres parleu chapurrieu de cataluña y natres catala de arago?

Quina manera teniu de embolica les coses tat (esta va pels valencians)?

los vostres argumens no aguanten los mes minims analisis.Les palabres dites anteriormen u demostren,al detall.

Compreneu fills?

-Esta cla que de catala sol en ña un y de chapurriau tame. Tame y pot ser en mes rao se podrie denomina al chapurriau valencia,pero una gen tan gran y tan noble,com son los valencians,sense falta e incluin i/o lo respecte als catalans que parlen catala o castella o cualsevol atra llengua,no sels ha ocurrit,a cap monta los pollastres que esteu vatres montan aqui!!.

 Aviso que lo catala es catala,lo valencia,valencia,lo mallorqui,mallorqui y lo chapurriau,chapurriau. Cuatre llengues diferens, una sola cultura,La Española ( en falten moltes mes,sol hay dit les afectades pels paisos catalans,faltarie una llengua internasional,una italiana,que tame esta al pun de mira,informo que tinc suficien moral,y posibilidats de sobra de defendre tame una llengua Europea que no sigue Española,en lo que toque a andorra,la de la termica no,la Andorra pais,pera que esta entrare a forma part dels paisos catalans aurien de fels descuentos pera cada cosa que compraren dins dels paisos catalans o sigue un preu nasional catala,pero a ells un descuento o sense impostos,ya que avui en dia no paguen impostos,la deuda que te cataluña en estos momens nose,si se proclamare independen,si seguirien en la mateixa deuda que tenen ara,o al se un pais nou la pedrien,perjudican a España fasilidats si se proclamaren independens en ficarien moltes a tots,pera fel contra mes gran millo,pero com dic lo territori que ya ha comensat a defendres,per que ataquen a la seua llengua,es la mal cridada la franja,res a vore en economia,ham de coneixe,quins son los argumens dels andorrans y los italians tame,sense dixamos als valensians y mallorquins y per suposat natres tame,part dels Aragonesos (que ya ho tenim cla,parlem chapurriau). Cap destaca que andorra es un pais independen,pera entra,lo problema no serie la llengua,crec,serie que los tindrien que dona,mes fasilidats que als atres per que no paguen impostos alli ).

-No sera que esteu intentan construi los paisos catalans,y tos falte forsa?

-No sera que esteu intentant destrui España y part de Europa?

-Vatres esteu buscan que les llengues de la franja,les persones les entenguen com catala la seua llengua,cuan ho tinguen adepres del tot ,animals a que se introduixquen als “paisos catalans” (be per que estara format o be pera defendres contra España),esta es la vostra funsio,ni mes,ni menos.

-Lo chapurriau,lo valencia,lo mallorqui, il catala formen part de la cultura Española,per aixo a alguns tos conve,esta en contra del chapurriau, e intenta acaba en estes llengues,per que teniu una mania tan gran als Españols que no tols podeu traga ni en pintura. Hasta tal pun que dieu que lo catala la vostra llengua es una llengua mal parlada.(serios problemes de endofobia vec yo)

-Natres no ham dit mai que lo chapurriau sigue una llengua mal parlada,ni directamen,ni indirectamen,vatres ya esteu dien,de forma indirecta,que lo catala es una llengua mal parlada,y es la vostra propia llengua.

-Cuan se acaben los argumens y la sense rao ,se demostre lo que sou,manipulados e invasos.

-Natres tame som gen de pau,pero cuan se mos atente gravemen,tame mos sabem defensa.

-Que de una llengua no esixtixque,un dicsionari, no signifique,que no se pugue parla,ni escriure.Aqui teniu la mostra, pera los que no la volen entendre,es lo vostre problema,no lo nostre y si la enteneu,sera que no esta tan mal escrita.

En un momen o atre tocara ficamos en politica,ho sabem.per que de verdat son los que tenen lo poder pera fe o desfe coses,sol mos falte un partit de esquerres que se pronunsio,pera equilibra les coses,si no se pronunsie en un temps sere yo mateix qui lo busca.A vegades esta en politica no es servi a un partit en concret,sino a tota una comunidat,o pais y si nas se servi a mes de un no ña problema,encara que defenge idologicamen idees contraries a les teues,mentres,defengam tots a una,una base social com es lo chapurriau. Com ai dit avans ,lo chapurriau es una base social y en un momen o atre totes les idees anirem a una en defensa de la nostra llengua identitaria ,lo chapurriau. Que per cert un o una que es de izquierda unida per ejemple,si tos vinguere en los mateixos argumens que los meus tame lo/la tratarieu de fasiste (la pregunta es en lo logo y tot de IU )? Au tratat de fasistes a mols inclus a gent de esquerres. Sense cap miramen, no sera que cuan ataquen los vostres argumens falsos,sense sentit y poc cabilats, aquell pera vatres ya es fasiste? Dieuli al que tos finansie de cambia de laboratori de inteligensia,este no tos funsione.ya sabem que lamo de la DGA y lamo de los CHAPURRIAU-ME-DISTES (vatres) (añadi – FRANJOLINET o FRANJOLINETA) (tot jun) ES LO MATEIX AMO. Com tos dic tan dretes,esquerres y centre tos atacaran igual com u faig yo,o mes,per que lo chapurriau es una base social y damun de esta,estan les idees de cada u.

Si lo chapurriau es catala per que motiu,rao o sircunstansia tacheu lo escrit,per segona vegada ,yo parlo chapurriau de enfrente de la sede comarcal de valderrobres???

se podrie dir que acepteu al chapurriau cuan diuen que es catala,pero no cuan se diu que lo chapurriau es chapurriau?

Eticamen aurieu de acepta les dos maneres,Si no acepteu  les dos maneres,no digueu que lo chapurrieu,lo valencia y lo mallorqui es catala. En cas contrari demostreu.

No es lo mateix di que lo catala sigue chapurriau,que lo chapurriau sigue catala,sol que asepteu una de estes y digau que lo chapurriau es una llengua mal parlada indirectamen esteu faltan lo respete al atra,lo catala.

Les llengues ofisials de Arago,de momen son: lo castella,lo catala ,lo aragones y pot ser algun atra…pero si aquí se parle catala de arago,este catala no es com lo de cataluña.

Si vullguereu dir al chapurriau,catala de arago,arrugan lo morro,algu encara ho podrie acepta. Pero encara en estes

-lo catala de arago no serie igual que lo catala de cataluña.
-lo catala de valencia no serie igual que lo catala de cataluña.
-lo catala de mallorca ( archipielago balear) no serie igual  que lo catala de cataluña.

No guañarieu res.

Entonses podriem dir que no vinguereu a cambiamos les lletres del nostre “catala”?

Per que de catala com hay dit antes sol en ña un. Lo de cataluña y es lo catala que no volem,ni al arago,ni a valencia,ni a mallorca.(archipielago balear),

Reflexioneu. Que vaiga bonico.

Moltes Grasies!!

Publicado el

Patués , Toni Babia, Jaume Marfany

 Patués , Toni Babia, Jaume Marfany
//
Lo idioma aragonés es un cajón de sastre, ya sen han encarregat de fel minudet, en mols dialectes, per a acabá en ell.

///

Patués , Toni Babia, Jaume Marfany

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Patués

El patués o aragonés benasqués o benasqués o altorribagorzano es un dialecto de transición entre el aragonés, el gascón y el catalán, perteneciente al subbloque del aragonés oriental. Por su su aislamiento representa una excepción dentro del aragonés por conservar los números y los días de la semana en aragonés, perdidos en aragonés general. Aunque su uso es superior al de otros dialectos del aragonés, consta de 1 000 o 2 000 hablantes, es una lengua en rápida recesión.

Joaquín Costa en marzo de 1879 publicó en el Boletín de la Institución Libre de Enseñanza una curiosa fórmula con que el pueblo caracteriza el dialecto de Benasque: “Morsiella de la bediella,— feta de ayére, cueta de hué — de man de mi mullé:— ;qué bona que ye! San Marsial mo ne dongue…”. Ubicación El benasqués se habla en torno al valle de Benasque (en la Ribagorza, provincia de Huesca, Aragón, España). Las localidades incluidas son: Benasque, Cerler, Anciles, Eriste, Sahún, Chía, Castejón de Sos, El Run, Bisaurri, Renanué, Urmella, Villanova, Sesué, Eresué, Ramastué, Sos, Liri, Arasán, La Muria, San Feliu de Veri y San Martín de Veri. Benasque figura en el ALEANR con las siglas Hu 201. Relación con otras variedades Editar El benasqués es uno de los sistemas lingüísticos de transición de la familia de lenguas románicas, de manera que su clasificación lingüística es un tema de debate bastante enrevesado. Se trata de un conjunto bastante homogéneo de hablas altorribagorzanas que se hablan en el valle de benasque, con particularidades propias que lo diferencian del resto de variedades ribagorzanas (aragonesas o catalanas). Los elementos gascones que presenta son más importantes que en otros dialectos aragoneses pero mucho menores de lo que los no lingüistas han querido ver. Esa posición especial hace que algunos lingüistas se hayan inclinado por considerar que forma parte del catalán, aunque la opinión mayoritaria es considerarlo dentro del aragonés, eso sí, ocupando una posición de transición entre ambos.
Esta es la opinión de lingüistas como Ramón Menéndez Pidal, Francesc de Borja Moll, Manuel Alvar o Rafael Andolz.
Algunos otros filólogos como José Antonio Saura se inclinan por catalogarlo como una microlengua (por número de hablantes) particular. Una isoglosa clara para distinguir las variedades benasquesas es la de los plurales en -as/-es, que separa el norte (Benasque, Eriste, Anciles y Sahún) con plurales en -es, del sur con plurales en -as como en aragonés general. José Antonio Saura Rami distingue entre una zona A con plurales femeninos en -es, una zona B con plurales femeninos en -as y una zona C al sureste con plurales femeninos en -as y menor frecuencia de diptongación romance. Los lugares de la zona A son: Benasque, Cerler, Eriste, Anciles y Sahún. Los lugares de la zona B son: Sesué, Sos, Eresué, Ramastué, Arasán, Liri, Urmella, Bisaurri, Renanué, Gabás, Castejón de Sos, El Run, Chía y Villanova. Los lugares de la zona C son: San Martín de Veri, San Feliu de Veri, Veri, Dos, Buyelgas y La Muria. Dentro de las hablas de transición entre el aragonés y el catalán, la zona C representa un grado mayor de coincidencia con el catalán que las otras. La menor frecuencia de diptongaciones romances (la diptongación romance distingue al aragonés del catalán) se manifiesta en un sufijo -ello en lugar del sufijo -iello. Es más frecuente el apócope de la vocal final y unas formas en la conjugación que se parecen más al catalán (faigo, diuen, veu, cau, viuen, pot, volé…). También hay diferencias en cuanto al léxico. Fonología Editar Principales diferencias entre el sistema fonológico benasqués y el del resto del aragonés: El grado de abertura de las vocales e y o (sèt, còr), que a veces puede hacer distinción semántica (fòrt~fuerte, fórt~horno). En las hablas de la parte norte del valle,[5]​ las a de los plurales y de algunas formas verbales se vuelven e como en catalán, asturiano central y algunas hablas mozárabes (Las francesas se vuelven a París~Les franseses se’n tornen ta París). La falta de la interdental sorda, que la grafía aragonesa representa con una c-z o tz, y que en benasqués suena siempre como /s/ (cielo~sielo, cereño~serenyo) o como /ts/ en los plurales procedentes de -T’S (ciudades~siudats). Muchos rasgos del benasqués se pueden encontrar en otras variedades del aragonés, sobre todo en el aragonés oriental. Aunque el benasqués no diptonga ninguno de los vocablos que sí lo hacen en el resto de variedades aragonesas (fèl~fiel, fòc~fuego), puede decirse que la diptongación es mucho más general que la no-diptongación, hecho que define mejor la aragonesidad del benasqués cuando se considera ese rasgo como una isoglosa llave entre el aragonés y el catalán. En cuanto a evoluciones fonéticas históricas que cabe destacar: Hay algunos casos de pérdida de consonantes intervocálicas -C- delante de E, I y -TY- delante del acento coincidiendo con el catalán: RATIONE > ragón, con una etapa intermedia raón. ragoná Hay algunos casos de evoluciones hacia -u final de los grupos finales -TY-, -C delante de E, I y -D o “vocalizacionse en final absoluto”, que tradicionalmente se ha considerado un carácter propio del catalán pero que puede ser propio del aragonés oriental y centro-oriental: PERDICE(M) > perdiu (perdiz) PRETIU(M) > preu PEDE(M) > peu (pie) PRODE > prou (bastante) Las formas verbales deu, creu, riu, chau y diu, correspondientes al aragonés general debe, creye, ríe, chace, dice (debe, cree, ríe, yace, dice). La -n final se conserva en la mayoría de los casos, pero desaparece en algunos topónimos (Castilló, Sa Martí, El Turbó, en el adverbio demá (mañana), y en palabras con sílaba final átona como chove (joven), freixe y came (cáñamo), coincidiendo con el catalán y el gascón aranés, y diferenciándose del aragonés chóven (joven), fráixin y canyimo (cáñamo). Igualmente en relación con lo anterior, la terminación -MEN de los sustantivos neutros de la tercera declinación latina, que en aragonés se queda igual, evoluciona a -me, o también a -m como en catalán: FAMEN > fame (‘hambre’) GRAMEN > grame (‘paja’?) LEGUMEN > llegume (‘legumbre’) TERMEN > termi (en Renanué y Eresué). LUMEN > llum (‘luz’) NOMEN > nom (‘nombre’) Por eso el sufijo -men toma la forma -me: ixame (ixambre ‘enjambre’), vacume (vacumen), crabame (crabamen). Hay metátesis típicas del aragonés que son comunes con el gascón: LINGUA(M) > lluenga (lengua) CAPRA(M) > craba (cabra) Es la habla aragonesa donde mejor se conserva la antigua evolución del grupo latino -ND- hacia -n-, común con el catalán pero actualmente minoritaria: espuena (espuenda), redono, fona, gran, mon, bllano, foner-se, manar, barana, estener, aprener, estona, unada, llendre y onda.

Grafía

La forma más empleada para escribir el patués es una adaptación propia de la ortografía de la lengua aragonesa, que usa un alfabeto latino. La acentuación sigue más o menos las mismas normas, aunque el acento puede tener función diacrítica en casos que el aragonés general no existe: mai-mái (nunca), mon-món (mundo). Morfología Editar Hay casos en que la -o final se mantiene en singular pero no en plural. Esto curioso hecho se debe a que fue bastante común en aragonés desde el valle de Tena hasta la Ribagorza. arco/arcs, banco/bancs, chermano/chermans, farsiello/farsiells, lelo/lels, meco/mecs, miollo/miolls, palo/pals, pito/pits, sepo/seps, sueco/suecs, terreno/terrens, tusuelo/tusuels, nugo/nucs, nyedo/nyets, sentido/sentits, canudo/canuts, forau/forats, candau/candats, llinau/llitats, prau/prats, taulau/taulats, uello/uells, casuelo/casuels. En estos casos es dudoso interpretar si es una -o final antigua o recompuesta. Hay que señalar que acompaña a unos diptongos -ie-, -ue- que se pierden en el proceso de castellanización general (uello, farsiello) y resulta una prueba de la mejor filiación de la lengua con el aragonés por lo menos en los últimos siglos. Las parejas sentido/sentits, forau/forats, prau/prats habrán de tenerse en cuenta a la hora de interpretar la evolución del participio en aragonés. Se conservan los numerales cardinales ueito (variante ueit) y setze (con la pronunciación seseante del benasqués). Por otro lado, existe la preposición dan que significa con. Los participios en patués acaban en -au, -eu, -iu (cantau, perdeu, dormiu). Javier Terrado Pablo considera que representan una evolución autóctona por vocalización desde -ad, -ed, -id (que se hallan en una estrecha franja de localidades de la Ribagorza catalanoparlante como -at, -et, -it), y que aparecerían por apocópe de la o final en -ado, -edo, -ido. Los verbos frecuentativos hacen infinitivos acabados en -iá(r) (babiá, rebitiá), pero en las formas personales de present acentuadas en la raíz aparecen los incrementos en -ey-, igual que en belsetano. Ballarín documentó en 1978 (mira-te com babeye ixe llimaco, coixeye porque ye despeau). Léxico Editar Hay palabras que lo diferencian del resto del aragonés, como el verbo ragonar (hablar, charrar en aragonés general), muscllo/moscllo (hombro, huembro en aragonés general). Los días de la semana tienen restos más conservativos que en aragonés general, pero también pueden tener influencia catalana: lluns, martz, mierques, chous, viernes, sapte y dimenche/dumenche/demenche.


Editar

  • Carmen Castán, escritora y defensora del patués, natural de Gabás (video sobre una clase de benasqués (6’10”) y documental sobre la defensa del benasqués por Carmeta)
  • Palmeras en la nieve, película en la que aparece el benasqués.


Editar

  1.  Costa, Joaquín (2010). Textos sobre las lenguas de Aragón. Zaragoza: Aladrada Ediciones. ISBN 978-84-937101-4-9.
  2.  Alvar, Manuel (1983). Departamento de Geografía Lingüística, Institución Fernando el Católico de la Excma. Diputación Provincial de Zaragoza, ed. Atlas lingüístico y etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja I. pp. Lámina 3, mapa nº 3.
  3.  Gran Enciclopedia Aragonesa. «Frontera catalano-aragonesa». Consultado el 10 de julio de 2014.
  4.  Andolz Canela, Rafael (2004). Diccionario aragonés (5ª edición). Zaragoza: Mira Editores. ISBN 84-8465-160-6.
  5. Saura, 2003
  6.  Terrado Pablo, Javier. «Los participos ribagorzanos en -áu, -éu, -íu». Caplletra 32.

BibliografíaEditar

  • Ballarín, A (1978). Diccionario del benasqués (2ª edición). Zaragoza.
  • Saura Rami, José Antonio (2003). Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas. Zaragoza: Gara d’Edizions-Institución Fernando el Católico.

Enlaces externosEditar

Publicado el

Temps de Franja ,2010, número 97, L’ou de la serp, Joaquim Montclús

Temps de Franja ,2010, número 97, L’ou de la serp, Joaquim Montclús
Franja Viva ha ficat este texto a la seua página de facebook

Temps de Franja ,2010, número 97, L'ou de la serp, Joaquim Montclús

El passat 20 de març van ocórrer a la població matarranyenca (es del Mezquín) de la Codonyera uns fets absolutament vergonyosos que no haurien d’haver-se produït mai: aproximadament uns cent veïns van impedir que es pogués celebrar una xerrada divulgativa de la nova Llei de Llengües aragonesa —a càrrec de la CHA, una formació, per cert, gens sospitosa de catalanisme—, amb crits contra ‘el català‘ i l’exhibició de cartells on s’afirmava que ells defensaven el ‘chapurriau‘ , una expressió per si sola prou eloqüent, ja que etimològicament vol dir llenguatge mal parlat…/aixó chapurrear en castellá/

http://chapurriau.blogspot.com/2017/08/origen-terme-chapurriau.html

Deixant de banda els aspectes surrealistes del cas —o precisament per això mateix— sembla bastant evident l’actuació d’una mà oculta al darrere, perquè una manifestació així, amb consignes i cartells, en una població d’aquestes característiques no s’organitza espontàniament; i no només això, sinó —cosa absolutament comprovable i òbvia— que hi hagué una fase prèvia d’intoxicació i escalfament deliberats de la població per part del mateix ajuntament, regit pel PAR. Precisament, la posició del PAR i del PP en relació a la nostra llengua és d’una absoluta bel·ligerància i hostilitat, fins al punt de negar-li el nom comunament acceptat pel món científic i de pretendre que en el seu àmbit territorial aragonès no sigui més que una sèrie de ‘modalitats’ locals, o, pitjor encara, una mena d’engendre inclassificable. És més, aquestes formacions duen a terme, amb total impunitat i amb la passivitat de gran part de la ciutadania, una guerra bruta contra la llengua, i s’ha arribat —com ha explicat Joaquim Montclús des de les pàgines de ‘Temps de Franja’— a finançar actes dedicats ‘a fer soroll contra el català‘ per part de persones que han ocupat càrrecs institucionals en representació del PP.

Aquesta guerra bruta, però, no es dóna únicament a l’Aragó, sinó també a la resta del nostre àmbit lingüístic. Així, el màxim dirigent del PP a les Balears —per no parlar del País Valencià…— no s’amaga de dir que si arriben a manar treuran l’obligatorietat de conèixer el català per part del personal sanitari —del castellà, vés per on, no diu res…— i es fomentarà el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i —agafeu-vos— el formenterenc [sic]. És allò tan vell i tan clàssic del ‘divideix i venceràs’. /Així u hau fet en lo aragonés/ I aquesta política de genocidi cultural no solament la duu a terme el PP en relació a la nostra llengua, a Galícia i Euskadi fa el mateix. I encara sort que som a la UE, perquè no vull ni imaginar on arribarien en cas contrari.

Tornant als tristos fets de la Codonyera, el que més irrita és la manipulació descarada del PAR, amb el recolzament del PP i, si cal, de tota la caverna mediàtica, d’unes qüestions que haurien de ser intocables. Hi ha coses amb les quals no es juga!, i és una obscenitat i una indecència servir-se de certs temes per fer política partidista de curta volada. En veritat, els aprenents de bruixot hereus de la vella política caciquil i franquista, basada en els tòpics i la ignorància secular, que tan irresponsablement han promogut aquesta mascarada han demostrat tenir molt poc respecte per a la senzilla i bona gent de la Codonyera, que ha estat vilment manipulada en funció d’interessos inconfessables.

El més execrable, però, no és tant la manipulació en si, sinó el cinisme i el desvergonyiment amb què ha estat feta, perquè tant els manipuladors com els mateixos manipulats —almenys en la seva immensa majoria— són perfectament conscients que la llengua que es parla a la Codonyera —independentment del seu nom— és la mateixa que es parla a, per exemple, Morella o Tortosa. Però això als manipuladors els és ben igual, el que prima és la seva voluntat anihiladora —i no se n’amaguen—, la voluntat de fomentar l’odi, la voluntat de fer que els habitants de la Codonyera es regeixin per la irracionalitat, contra tota evidència i sentit comú, apel·lant al foment dels instints més baixos, de la mateixa manera que el totalitarisme alemany apel·lava al recurs de l’antisemitisme. D’aquí l’inquietant títol que encapçala aquestes línies, perquè tantes mostres d’intransigència i de manca d’acceptació de la diversitat causen molta inquietud. Malauradament, alguna cosa molt greu i molt lletja està covant-se.

En realitat, el cor de la qüestió radica en la combinació letal entre jacobinisme i caciquisme que representa l’acció combinada i complementària del PP i del PAR contra tot allò que pugui implicar un ús normal del català en l’àmbit de la comunitat autònoma aragonesa. De fet, tampoc no ens hauria de sorprendre, perquè malauradament, i en línies generals, el jacobinisme a l’Estat espanyol s’imbrica i es confon ben sovint amb els vells caciquismes locals, és a dir, amb la reacció pura i dura en la seua forma més rupestre i primària. Així, un dels objectius dels jacobinistes és la imposició amb ànims uniformadors de determinades característiques folklòriques o pseudoculturals —si cal, fins i tot negant la realitat i les opinions científiques—, per, en darrera instancia, mantenir els seus privilegis, funcionarials i caciquils.

Algunes fotos del acte trobades a internet, google images

Somos de Aragón y no hablamos catalán, todos juntos a luchar

Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, Codoñera
Agón está lo del finestró ? Gracia Zapater, J.M, blog lo finestró

Eixe cap pelat es lo de El Bola

Ne falte alguna ….