Publicado el

El que disfruta su soledad escoge sus compañías, el que no puede estar solo elige a cualquiera por desesperación

cien años de soledad, Gabo, Gabriel García Márquez

Mi abuelo Gabriel Lorente Izquierdo, de Alustante, y Claudia Sánchez, vivían cerca de la Soledad, en lo alto del pueblo.

Publicado el

vacaciones, periodo en el cual los padres se dan cuenta de que los profesores ganan muy poco

vacaciones, periodo en el cual los padres se dan cuenta de que los profesores ganan muy poco

Publicado el

crea tu propia felicidad,báscula,calculadora

crea tu propia felicidad, báscula, calculadora

Publicado el

tintepere, tintimpere

tintepere, tintimpere,

Tintepere, tintepere, no’m fotrás, tururut !!

Este muixó fa lo sonido de dal, chulán.

Lo sonido de la wikipedia no es igual
carbonero común, 

Luxlady Natural Rubber Mouse Pad/Mat with Stitched Edges 9.8” x 7.9” IMAGE ID: 38929121 Blue tit Parus major on a branch

 

Publicado el

escudors, escudorsat

escudors, escudorsat,

 ¿Que vol dir “anar d’escudorç“, o “estar escudorçat“?,

aport de Pedro J.Bel Caldú al grupo.

desparellat, sense parella,

Fernando (Rano)
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.

Pedro comente:

La Irene Granja Cuartielles si que sap “chapurriau avançat“. Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar “escudorçat” es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s’hauríe d’estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l’Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l’hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.

Pareix que ix an esta página:

http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/1686/19.MAMB_VOLUM_III_3de3_glossari.pdf.txt;jsessionid=251CAA4F4981DF6E749F98AEA9909D99?sequence=21

M’han quedat estos plats d’escudorç de la vaixella”

Natxo Sorolla:

És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa…


 ESCADORS o ESCODORS adj.

Sobrer o fraccionari respecte d’una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d’escadors». Venir d’escadors: venir de més, desaparellat d’un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n’han tocat sis a cadascun, i n’hi ha hagut cinc d’escadors».
    Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).

  Var. form.: descodors.

 

Publicado el

forigañ

murall, rateta de monte, forigañ, bufons, topillo, roedó, roedor, furiganyes,talpons, tops no

Los muralls. El meu amic i filòleg Artur Quintana està fent un estudi sobre les diferents denominacions d’este graciós però perillosos roedor que a Queretes diem “murall“.
A Lledó són bufons, a Arnes furiganyes, a Calaceit ratetes de monte, per València los anomenen talpons i a atres llocs topillos ( ull, no tenen res a veure amb los tops).
Si algu coneix atres noms ho agrairem.

///

A Beseit, forigañ, rateta de monte tamé se pot di

//

dcvb

TALPÓ m. 

|| 1. Mamífer rosegador, de l’espècie Pitymys ibericus, molt semblant a la rata i que vulgarment es confon amb el talp (val.); cast. topillo. 
|| 2. adj. (f. -ONA) Persona o animal que hi veu poc o que ensopega sovint perquè no es fixa en els obstacles (Labèrnia-S. Dicc.).
    Etim.: 
derivat dim. de talp.

 

Publicado el

ventadó

ventadó per a les olives, separe la oliva, la fulla, fusta, molta faena, se fa a ma.
“Lo ventadó ere pa separá les olives de les fulles y dels chits.”, Luis Arrufat
un traste en potes“, Dani Vives.

Fuenroble Extra Virgin Olive Oil – 500 Ml Bottle by Comida Espana

Publicado el

grapissos

grapissos ,


Gra brut mesclat en terra y arestes que resulte de porgá lo blat



palla, eres, batre, trill,

lligí al agüelo sebeta, la sega

Desideri Lombarte, teatre inédit

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0112805.xml

Bocins de palla menuda i d’arestes barrejats amb terra o amb gra brut que resten després de porgar o ererar els cereals.