Publicado el

portell

La Portellada , Teruel, ve de este nom

Amún, lo portell, carretera cap a Valderrobres, Ráfels a la dreta, se veu be que es un pas entre montañes. 




dcvb


PORTELL m.: cast. portillo.
I. Pas molt estret entre dues muntanyes o altres elevacions del terreny (Gir., Empordà, Priorat). Aquesta favor a la mercaderia tingueren al cor los beneits prínceps e prelats passats qui en favor de mercaders… establien los portells e passos perillosos e els reparaven, Eximenis Reg. cosa públ., c. 34. Fem venir la salvatgina en un portell, e allí ab fletxes balestes e lances ne fon feta una gran destrucció, Tirant, c. 82.
II. || 1. Obertura feta violentament a un mur, per la qual es pot passar. Quan uench entorn d’ora de uespres hac tant derrocat del mur que gran portel hi hac feyt, Jaume I, Cròn. 15. Per un portell fort estret e perillós… pujaren en la carrera, Pere IV, Cròn. 286. Ab mines y fonèvols | al mur obrin portells, Orlandis Poes. 51. a) fig. S’obrí un portell en la muralla de gernació, Pons Com an. 44. 
|| 2. Esvoranc, solució de continuïtat produïda en un marge o paret per la força de l’aigua o per un altre accident (Urgell, Tortosa, Maestrat, Morella, Mall.). El torrent ha obert un portell, Rosselló Many. 114. 
|| 3. Obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar (Cerdanya, Ripollès, Pallars, Ribagorça, Gandesa, País Valencià, Mall., Men.). Sols pach mundatge | e l’escurim, | traga ‘l tarquim | del seu portell, Spill 14805. 
|| 4. Porteta de llates o de canyes per a tancar un hort o tros petit de terra (Baix Empordà). 
|| 5. Espai que queda entre dues cases i que serveix de passatge d’un carrer a un altre (Altea). 
|| 6. Finestra o obertura d’una cambra de vaixell, que dóna al costat del buc (BDC, xii, 59). 
|| 7. Forat lateral de la calçada, per on l’oli surt i raja dins el safareig (Artà). 
|| 8. Buit produït per la ruptura o caiguda d’un tros o peça, com d’una dent, d’una porció de vora d’un recipient, etc. 
|| 9. Plantar a portell: plantar els arbres en rengles paral·lels, però alternats de manera que cada arbre d’un rengle es correspon amb el punt central del buit dels rengles immediats.
Portell: 
|| 1. topon. a) Poble de 550 habitants situat en l’Alta Segarra, a 16 qm. de Cervera.—b) Vila de 800 habitants situada a 22 qm. de Morella.—c) Llogaret del municipi de Crespià. 
|| 2. Llin. existent a L’Escala, Berga, Borredà, Masies de Roda, Vila-real, Mall., etc.
    Fon.: 
puɾtéʎ (or., men.); poɾtéʎ (occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Aug.: portellàs, portellarro.—b) Dim.: portellet, portelletxo, portelleu, portellic, portelliu, portelló, portelloi.—c) Pejor.: portellot.
    Etim.: 
derivat dim. de porta, encara que en el significat I també pot esser derivat de port.