Publicado el

préssec

préssec

pressegué, bresquilla (préssec blang)
melocotón

a vore quí trobe lo préssec

préssec, trobá lo préssec, cul, culs

PRÉSSEC m.

|| 1. Fruit del presseguer, de forma globulosa, pubescent-vellutat, carnós, suculent, indehiscent, amb pinyol subglobulós solcat de profundes anfractuositats; cast. albérchigo, durazno. Somada de préssechs, Leuda Puigc. 1288. La forma del datiler no està potencialment en lo préssec ni en en Pere, Llull Cont. 313, 8. Panades de colomins e de polls han axí per fruyta com si eren préssechs, Metge Somni iii, Clava els ulls a la Pepa, més enrogida que un préssec, Pons Auca 263. Préssec benvingut: varietat de préssec mitjancer, aplanat, semblant a la bresquilla, de forma aplanada (Tortosa). Préssec de carrutxa: és més petit que els ordinaris (Pont de S.). Préssec durà (or., occ.), o Préssec durany (Tremp), o préssec duran: el que té la polpa adherida fortament al pinyol i no es bada fàcilment. Présech Duran: Persicum duracinum, succio, Torra Dicc. Préssec esternà: el que té la polpa que es pot separar fàcilment del pinyol (Organyà). Préssec gavatx: és de color morat, té el pinyol també morat i és un poc agre. Les galtas se li enrogien el mateix que préssechs gabatxos,Pons Auca 17. Préssecs marededéus: classe de préssecs, segons Aguiló Dicc. Préssec de la molla blanca, de la molla groga, de la molla roja: nom de tres varietats de préssecs caracteritzats pel diferent color de la polpa (Llucena). Préssec mollar (or, occ., val., bal), o Préssec mollàs (Empordà), o Préssec mollany (Tremp): la classe de préssec que s’obre fàcilment en dues estarnes sense que quedi gens de polpa adherida al pinyol; cast. abridero. Préssec pavia: és gros, vermellós, molt saborós. a) Color vermellós groguenc. Veure caure la pluja obliquament, travessant la llum de préssec de la tarda de setembre,Pla Pagesos 29.
|| 2. fig. Cop de puny al cap (Vall d’Àneu); cast. coscorrón.
    Loc.
Pela aquest préssec!: es diu per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc; cast. chúpate esa!
    Refr.
—«Quan es préssec floreix i madura, es dia i sa nit van mesura per mesura» (Eiv.).
    Var. form.: prèssic.
    Fon.: pɾésək (pir-or., or., bal.); pɾések (occ., val.); pɾésak (alg.). Tenim recollida la pronúncia pɾέsek, amb έ oberta, a les localitats Pont de Suert i Vinarós; i amb έ oberta es pronuncia la forma prèssic: pɾέsik (Vall d’Àneu, Balaguer, Ll., Urgell, Segarra, Priorat).
    Var. ort. ant.: presec (Arn. Vil. ii, 147); precech (Robert Coch 32).
    Etim.: del llatí persĭcu (prūnu), ‘de Pèrsia’, mat. sign.