Publicado el

putput, puput

putput, puput 

abubilla en castellano


putput, puput


PUPUT (i dial. putput). m. o f. 
|| 1.  Ocell de la família de les upúpides, espècie Upupa epopsde devers 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap un bell floc de plomes erèctils, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent; cast. abubilla. «Es puput i es mussol | tots dos fan una tonada; | es puput canta amb so sol | i es mussol de vetlada» (cançó pop. Mall.). «El puput a la muntanya | canta i diu la veritat: | quan les cabres faran llana, | les dones faran bondat» (cançó pop. val.). Talp, oroneta, | muçol, putput, Spill 7704. Putput occell. Upupa, Esteve Eleg. p 6. Si preneu lo cor del puput hi’l posau allà, Agustí Secr. 72. Que may receptes de prendre purga són necessàries per cap puput, Roq. 50. 
|| 2. Peix de l’espècie Bothus rhomboides (Tarr.). 
|| 3. Floc de pèls que sobresurt entre el conjunt de la cabellera (Mall., Men.); cast. penacho. Especialment: a) Bolic de cabells que les fadrines es deixaven fent-lo sobresortir damunt la resta de la cabellera (Mall.). Dur es puputs alts: anar molt pentinat i endiumenjat. Una criada amb sos puputs ben alts, Roq. 26. Fer-se es puputs: pentinar-se. Es fàcil que cobrin gust en so vestir y fer-se es puputs,Ignor. 21.—b) Manat de cabells que el cavall té entre les dues orelles (Mall.). 
|| 4. fig. Peresa intensa; gran desgana de treballar o de fer tal o tal cosa (Mall.); cast. modorra. Tenir puput: tenir molta peresa. Anar de puput: obrar amb desgana, molt lentament. Fer puput: produir peresa. «Em fa puput haver d’anar a escola». «Perendenga, perendenga, | ja t’ho pories pensar: | qui té puput en sa feina, | com té talent, no té pa» (cançó pop. Mall.). «L’any coranta vaig segar | devora una jovençana; | mai la vaig sentir cantar, | sinó que sempre va anar | de puput i mala gana» (cançó de segar, Mall.). 
|| 5. Malnom que es dóna als habitants de diferents poblacions, com per exemple als de Vilanova d’Escornalbou, de Les Useres, etc. 
|| 6. Joc infantil en què un dels jugadors té els ulls tapats amb un mocador i els altres l’envolten i li peguen procurant no deixar-se agafar del qui para (Bagà, Plana de Vic, Barc.); cast. gallina ciega.
    Loc.
—a) Anar de puput: tenir diarrea (Mall.).—b) Estar bé, com un puput dins un claper: no estar gaire bé (Mall.). Quan diuen a algú: «Tu estàs molt bé», ell sol contestar: «Sí, com un puput dins un claper», volent significar que ell no troba que estigui gens bé.—c) Esser Semblar un niu de puputs: esser una cosa o un lloc poc endreçat, massa ple de coses desordenades (Men.).
    Refr.
—a) «A un niu de puputs, n’hi ha de grossos i de menuts»: vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure (Men.).—b) «Per sant Macià, es puput ve i es tord se’n va» (Men.).—c) «Quan canta el puput, el matí moll i el vespre eixut» (or., occ.); «En cantar es puput, matí banyat i capvespre eixut» (men.).
    Fon.: 
pupút (Empordà, Gir., Plana de Vic, Vallès, Barc., Penedès, Vendrell, Igualada, Cervera, Tremp, Bot, Calasseit, Valljunquera, Mall., Men.); popút (Calasseit, Benilloba, Biar); pəpút (Eiv.); putpút puppút (Bagà, Sopeira, Senterada, Tamarit de la L., Falset, Ascó, Vimbodí, Gandesa, Amposta, Ametlla, Tortosa, Maestrat, Val.). El gènere és variable: predomina el masculí (a les Balears és l’únic), però hi ha regions on es diu la puput (per exemple a Besalú) o la putput (v. gr. a Ascó, Vimbodí, Amposta, L’Ametlla i gran part del País Valencià). En valencià existeixen també les formes palput porput.
    Intens.:
—a) Augm.: pupudàs (puputàs), puputarro.—b) Dim.: pupudet (puputet).—c) Pejor.: pupudot (puputot).
    Sinòn.:
— || 2, pedaç, rémol.
    Etim.: 
del llatí upupa, mat. sign. || 1, modificat per analogia del radical put- (putere, pudir, pudor) a causa de la mala olor que fa aquest animal.