Publicado el

suriaca

suriaca

Suriaco son los Roda de Valderrobres, Casino, electrodomésticos Roda

correrá la suriaca, te voy a pegar

XURRIACA (i ses var. dial. suriaca i surriaca), usat sovint en plural: xurriaques. f.
|| 1. Instrument compost d’un garrot que a un cap duu una llendera o una tira de cuiro i serveix per a pegar a les bèsties o per a incitar-les a caminar fent petar la corretja o corda (or., occ.); cast. azote, látigo, zurriago. Una sorriaqua per un diner, doc. a. 1568 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Pegar ab xuriaca a algú: Scuticam alicui infligere, Lacavalleria Gazoph. Bordissos… per a fer-ne suriaques, Moreira Folkl. 89.
|| 2. Peix de l’espècie Cepolla rubescens (Blanes); cast. látigo.
    Refr.
—«No tots els qui porten xurriaques són carreters»: significa que les aparences enganyen.
    Var. form.: xurriac, suriac.
    Fon.: ʃuriákə (Cerdanya, Ripollès, Berguedà, Lluçanès, Garrotxa, Empordà, Collsacabra, Plana de Vic, Cardona, Maresme, Vallès, Barc., Sta. Col. de Q.); ʧuriákə (Camp de Tarr.); ʧuriákɛ (Sort, Ll.); ʧuriáka (Pont de S., Tortosa); ʃuɾiáka (Solsona); suriákɛ (Organyà, Borges Bl.); suriáka (Pobla de S.); soɾiáka (Tamarit de la L.); soriákɛ (Tremp, Oliana); soɾiákɛ (Artesa de S., Fraga); suɾiákɛ (Balaguer, Ll.); suriák (Les Garrigues, Reus); suɾiák (Gandesa).
    Sinòn.: corretjades, escorretjades, tralla.
    Etim.: incerta. La d’aparença més clara era l’àrab surriyaq que apareix en R. Martí Voc. amb el significat de «funis» (=‘corda’), però sembla que no és un mot vertaderament aràbic, sinó mossaràbic, probablement adaptació d’un mot romànic. S’ha proposat també com a origen el basc zurriaga, però també s’ha arribat a la conclusió que aquest mot és d’importació romànica dins el basc. Corominas DECast, s. v. zurriaga, s’inclina a acceptar com a base etimològica d’aquest mot castellà i del cat. xurriaca la paraula llatina vg. *excorrigiāta; es tracta d’un derivat de corrĭgĭa, ‘corretja’, del qual tenim un representant directe i evident en el mall. escorretjades. Segons Corominas, *excorrigiāta s’hauria reduït a *escorriata (d’on provindrien el fr. écourgée, occità escorrejada i it. scuriada), i en el sud d’Espanya s’hauria convertit per metatesi en *estorriaca, d’on els mossàrabs haurien fet açurriaca, i d’aquí provindrien les formes castellana, catalana i portuguesa