arraclau, arreclau

A Maella, reclau
arreclau, arraclau, escorpí, scorpio, escorpión, Buthus occitanus

ESCORPÍ m. 
|| 1.   Aràcnid pulmonar (Buthus occitanus) que es distingeix especialment per tenir a la part anterior dues grans pinces i en l’abdomen una prolongació en forma de cua acabada amb una ungla verinosa; cast. escorpión, alacrán. A la dita sa filla un scurpí la havie picada,doc. a. 1377 (Rubió Docs. ii, 187). Com un grapat de víbores i negres escorpins,Canigó i. Xupa el verí de la picada d’escorpí, Rosselló Many. 34. Escorpí d’esteva: el mateix aràcnid descrit (Vimbodí, Freginals); en aquestes localitats es diu simplement escorpí un altre animaló, que és el que els castellans anomenen ciempiés. A les Balears, l’animal que hem descrit es diu escorpí blanc, i es dóna el nom d’escorpí negre a un animal totalment diferent, l’Ocypus oleus, que és un coleòpter. 
|| 2. a) Crustaci marí de la família dels esquíl·lids, de l’espècie Squilla Desmaretii (Men.); cast. esquila.b) Escorpí de la mar: crustaci petit que es troba alguna vegada dins la closca del mol·lusc anomenat nacra (Men.).—c)   Escorpí d’aigua: insecte hemípter de la família dels nèpids, espècie Nepa cinerea, que habita per llocs aigualosos i pica molt fort (Cat., Val., Bal.); cast. escorpión de agua. 
|| 3. Escorpió, vuitè signe del Zodíac; cast. Escorpión. Mars és planeta calt…, dessús d’ell és lo signe de Aries e regna en lo signe de Scurpí, Curial, ii, 1. 
|| 4. pl. Planta de la família de les compostes, de l’espècie Xanthium macrocarpum (Costa Flora 160); cast. lampurda. 
|| 5. fig. Passió o sentiment que causa molèstia o inquietud; cast. alacrán, gusano. L’escorpí de l’ambició li havia picat el cor, Pons Com an., 105. 
|| 6. fig. Persona de mal geni, irascible o malèvola; cast. escorpión, víbora.
Loc.
—a) Sortir com un escorpí: contestar amb molta malícia o irritació.—b) Llengua d’escorpí: llengua verinosa, maldient o calumniadora.—c) Semblar picat d’escorpí: estar molt irritat. ¿Quin escorpí o taranta t’ha picat?, Penya Mos. iii, 124.
Cult. pop.
—Diuen que l’aparició d’escorpins és senyal de pluja. «Els escorpins fan com els esmolets: només surten quan ha de ploure» (BDC, xviii, 284). Quan pels llocs humits de les cases es presenten escorpins negres, és senyal de pluja propera: «Escorpí negre, humitat i mullena», diu el refrany.—Contra la picada d’escorpí, diuen que el millor remei és posar-hi per cataplasma el mateix escorpí que l’ha donada, ben esclafat (Gomis Zool. 460). Altres recomanen un emplastre d’alls cruus i escarabats ben picats, aplicat a la part dolorida (ibid.).
Refr.

—«La picada d’escorpí, amb mel s’ha de guarir»: vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s’esborren a força de suavitat i bon tracte.
Fon.: 
əskuɾpí (pir-or., or., bal.); askoɾpí (occ.); əskoɾpí (Palma, Manacor).
Intens.:
—a) Augm.: escorpinàs, escorpinarro, escorpinot.—b) Dim.: escorpinet, escorpinetxo, escorpinel·lo, escorpineu, escorpinoi, escorpinó.
Sinòn.:
— || 1, alacrà;— || 4, gossets.
Etim.: 
del llatí scorpius, mat. sign. || 1, que en la primera etapa del català devia esser *escorpi amb l’accent damunt la o, i després degué desplaçar-se l’accent per l’atracció de la afavorida per l’abundància del sufix tònic –í.