mullarero

presegué , mullareré,

mullarero, préssec, bresquilla,

A Fraga se diu així, mullarero, mullarerer lo abre, fragatí al parlá de Fraga, lo chapurriau de Fraga, Huesca.

NO está al dcvb

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Prunus_persica

melocotón , melocotonero

A vore si trobes lo mullarero

encuentra melocotón, culos, pasatiempos,
presegué , mullareré,  mullarero, préssec, bresquilla,   A Fraga se diu així, mullarero, mullarerer lo abre

Prunus persica, originalmente Amygdalus persica L., melocotonero (del Latín malus cotonus, «manzana algodonosa» —en alusión a la piel del fruto—)​ así llamado en España peninsular y las islas Baleares, en las islas Canarias y en parte de Hispanoamérica. También se le suele denominar duraznero (del Latín durus acinus, «que tiene la piel dura» —aludiendo a la piel del fruto—) y a su fruto durazno, en países como Chile, Ecuador, Argentina, Paraguay, Uruguay, México, Perú y Venezuela.

DCVB

PRÉSSEC m. 
|| 1. Fruit del presseguer, de forma globulosa, pubescent-vellutat, carnós, suculent, indehiscent, amb pinyol subglobulós solcat de profundes anfractuositats; cast. albérchigo, durazno. Somada de préssechs, Leuda Puigc. 1288. La forma del datiler no està potencialment en lo préssec ni en en Pere, Llull Cont. 313, 8. Panades de colomins e de polls han axí per fruyta com si eren préssechs, Metge Somni iii, Clava els ulls a la Pepa, més enrogida que un préssec, Pons Auca 263. Préssec benvingut: varietat de préssec mitjancer, aplanat, semblant a la bresquilla, de forma aplanada (Tortosa). Préssec de carrutxa: és més petit que els ordinaris (Pont de S.). Préssec durà (or., occ.), o Préssec durany (Tremp), o préssec duran: el que té la polpa adherida fortament al pinyol i no es bada fàcilment. Présech Duran: Persicum duracinum, succio,Torra Dicc. Préssec esternà: el que té la polpa que es pot separar fàcilment del pinyol (Organyà). Préssec gavatx: és de color morat, té el pinyol també morat i és un poc agre. Les galtas se li enrogien el mateix que préssechs gabatxos, Pons Auca 17. Préssecs marededéus: classe de préssecs, segons Aguiló Dicc. Préssec de la molla blanca, de la molla groga, de la molla roja: nom de tres varietats de préssecs caracteritzats pel diferent color de la polpa (Llucena). Préssec mollar (or, occ., val., bal), o Préssec mollàs (Empordà), oPréssec mollany (Tremp): la classe de préssec que s’obre fàcilment en dues estarnes sense que quedi gens de polpa adherida al pinyol; cast. abridero. Préssec pavia: és gros, vermellós, molt saborós. a) Color vermellós groguenc. Veure caure la pluja obliquament, travessant la llum de préssec de la tarda de setembre, Pla Pagesos 29. 
|| 2. fig. Cop de puny al cap (Vall d’Àneu); cast. coscorrón.
    Loc.

Pela aquest préssec!: es diu per manifestar a qualcú la satisfacció amb què se sap que li han donat una sorpresa, un perboc; cast. chúpate esa!
    Refr.

—«Quan es préssec floreix i madura, es dia i sa nit van mesura per mesura» (Eiv.).
    Var. form.: 
prèssic.
    Fon.: 
pɾésək (pir-or., or., bal.); pɾések (occ., val.); pɾésak (alg.). Tenim recollida la pronúncia pɾέsek, amb έ oberta, a les localitats Pont de Suert i Vinarós; i amb έ oberta es pronuncia la forma prèssic: pɾέsik (Vall d’Àneu, Balaguer, Ll., Urgell, Segarra, Priorat).
    Var. ort. 
ant.: presec (Arn. Vil. ii, 147); precech (Robert Coch 32).
    Etim.: 
del llatí persĭcu (prūnu), ‘de Pèrsia’, mat. sign.

BRESQUILLA f. 
|| 1. Varietat de préssec, primerenc, més petit i més dolç que l’ordinari (Calasseit, Gandesa, Tortosa, Maestr., Val., Alcoi, Biar); cast. durazno. Mores, préssecs i bresquilles, Serres Poes. 60. 
|| 2. Bolet de l’espècie Agaricus Eryngii D. C. (val., ap. Archivo, vii,352).
    Etim.: 
derivat de bresca, per sa dolçor.


Fraga es un municipio español situado en el extremo sureste de la provincia de Huesca, en la comunidad autónoma de Aragón, en el último tramo del Valle del río Cinca. Es cabeza de partido judicial y capital política de la comarca del Bajo Cinca. Cuenta con 14 926 habitantes (INE2014).[