asobín

Asobín

SOVINT adv.

Moltes vegades; freqüentment; cast. a menudo.

Les coses grans e moltes e suvín aitant com són majors e més e pus sovín signifiquen occasió, Llull Cont. 176, 18. Los missatgers… sovín són corromputs ab tresors, Genebreda Cons. 100. Los infants e los qui són en decrepitut menian més sovint que los de les altres edats, Albert G., Ques. 6. Son desconhort… trenca sovint lo càntic funeral, Canigó ix. No es patiria tan sovint de mal de queixal, Ruyra Parada 6. Tot sovint o Sovint sovint: locucions intensives, indicadores de molta freqüència.
    Var. form.: soviny (Concirar souiny les coses, Llull Arbre Sc. ii, 184); sovent (Los sovén nomenats princeps, Usatges 122; Per nuyl peccat hom no pecca tan souén con fa per glotonia, Llull Int. 336; Muden-se los consells sovent, Muntaner Cròn., c. 283; Ab desleals sovent elles han pau, Ausiàs March li); souvén (Un cavaller robava molt souvén los bestiars, Eximplis, ii, 247); soveny (Gola és aquell peccat qui pus soveny priva abstinència, Llull Arbre Sc. i, 277); sovey (Hom hi ou parlar sovey,Marco Polo 59); assovint.
    Fon.: suβín (pir-or., or.); soβín (Boí, Isavarri, Urgellet, Balaguer, Tortosa); subíɲ (pir-or.); soβén (Andorra, Sort, Boí, Vilaller, Sopeira, Conca de Tremp, Benavarre, La Llitera); suvén (Eiv.); sovínt,  (Mall.); asovín (Cast.); asovínt (Pego); asoβínt (Val.).
    Etim.: del llatí subinde, que significava pròpiament ‘tot seguit’, però que prengué el significat de ‘successivament’ i de ‘moltes vegades’.