Juan Carlos Abella, rabosí

Bon dia grupo, avui después de dormi mol be tota la nit me sentigo en molta energía aixi que vach a escriure algunes cosetes. Ai vach volé feli un merescut reconeiximen a Luis Arrufat,  una persona que continuamen dignifique lo chapurriau, u fa en les maravilloses histories del aguelo sebeta, y tame u fa cuan fa escriu mol mes directe en defensa de la nostra llengua, lo vach volé posa com lo que es, un ejemple a seguí pera tots natros, y avui tos ting que di que penso exactamen lo mateis que ai.
Lo vach volé posa con a ejemple per que estos rades dies al muro a agut mol revombori pos se a colat algún grupo inadecuat, cosa que enseguida an utilisat los nostres adversaris pera tergiversan les coses, inventansen falses verdats atacamos al de femos mol mal, per aixo en la figura de Luis los vull di que este grupo esta format per gen mol valida, que som un grupo de bona gen que mos mou la pasio que sentim per la nostra llengua lo chapurriau, y que lucharem en totes les nostres forses pera defensa.
Pensem una cosa, natros per que luchem?, y ells?, quins argumens tenen mes pes los nostres o los seus, analisemu, natros luchem pera defensa la nostra llengua que forme part de la nostra cultura y de la nostra identidad, ni mes ni menos, casi res, estem mol orgullosos de defensa lo chapurriau, la llengua en que am dit les nostres primeres paraules, la llengua que mos an enseñat los nostres pares, la herensia que am resibit dels nostres antepasats, son com podeu vore raons de mol pes. Y ells per que luchen, quins interesos tenen detrás de la seua voluntad de introdui al nostre territori una llengua forastera. Preguntem a eixes persones que aven naixcut aquí defensen eixa imposisio, acas no recordeu en quina llengua vau di les vostres primeres paraules?, per que renegueu de la llengua que parlaen los vostres pares?, per que renunsieu a la herensia dels vostres antepasats?, per que aneu contra la vostra propia sang?, es potse per dines?, per política? . Tranquils no les contestarán mai estes preguntes, no se atrevisen, los seus motius de lucha son pos mes superfisials, mes materials, com podeu vore no ña coló, los nostres argumens son mol mes importans y aixo los asuste. Aixi que tos ánimo a tots a presenta batalla escribin, com fa lo nostre estimadisim Luis, animeutos a escriure en chapurriau, espero les vostres histories per ejemple ara en un mes aproximadamen tots los pobles fan les seues festes, conteumoles, escribiu les vostres vivensies, sense po, sense vergoña dingu tos criticara cap falta de ortografía, penseu que la millo patacada que los podem pega e eixos es demostrals que tame mos entenem cuan escribim en chapurriau, fenu los estem dien que no nesesitem pera res la seua gramática forastera  y que ya sen poden ana capa casa seua. A per ells, escribin les nostres vivensies, a per ells escribin desde lo respete y la educasio, a per ells escribin histories com les del aguelo sebeta, a per ells escribin los nostres sentimens. Si amigs escribim, escribim per lo chapurriau,  escribim per los nostres pares, escribim per los nostres antepasats,  y tame escribim per los nostres fills, per la nostra identidad. ESCRIBIM.

estopeng

estopeng

que no se pot mastegá be, o tragá

per ejemple, lo llom de gorrino, l’atún massa fet,

ESTOPENC, ESTOPENCA adj. 
|| 1. Fet d’estopa; cast. estopeño
|| 2. Que sembla estopa; cast. estoposo. Un homonet de cabells clars y estopencs, Rosselló Many. 60. Una miqueta estopenca la perdiu, Bol. Dim. 137. Rasca que te rasques aquelles polseres estopenquesPascual Tirado (Alm. Val. 1927, pàg. 22).
    Fon.: 
əstupέŋ (Barc.); estopéŋk (Val.); əstopə́ɲс (Palma).

Perteneciente o relativo a la estopa.

amagatall

AMAGATALL m. 

verbo amagás

m’amago, t’amagues, s’amague, mos amagam, tos amagueu, s’amaguen


|| 1. Lloc apte per amagar-hi o amagar-s’hi; cast. escondrijoEls sarrahins,… cercavan amagatays persò que fossen restaurats, Marsili Cròn., cap. 33. Atalls, | amaguatalls, | caus e retrets, Spill 5452. Pirene… vivia alli, dels óssos | y llops en lo feréstec rellent amagatall, Atlàntida, i. Una soca d’olivera feya un amagatay, Aguiló Poes. 143. 
|| 2. Secret, pensament amagat. Que [la confessió] sia clara, sens amagatalls,Eximenis Conf. 2.
Fon.: 
əməɣətáʎ (Ross., Conflent, Vilabertran, Gir., Torelló, Solsona, Cardona, Gironella, Valls); amaɣatáʎ (Tremp, Massalcoreig, Gandesa, Tortosa, Morella, Benassal, Castelló, València, Alcoi, Alacant); əməɣətáј (Olot, Llofriu, Amer, St. Vicenç dels H., Mall., Men., Eiv.); əməʝətáј (Palma, Manacor).

amagatall de un onso pardo a la cova de la dona de Beceite

read my lips, ahhhhhhhh, foto de Miguel Ángel Deusdat, bomberets

escondrijo en Amazon.com

texto comentario de Enrique Segurana 

El malvado oso…….( chan chan chaaaan )
Despertó de su siesta, y olisqueando el aire viciado de su oscura guarida, se lanzo en pos de las excursionistas que habían osado perturbar su sueño.
Corrieron y corrieron, ladera abajo, por designios del destino, a una de las mozas, ella, de aspecto recio y saludable, del bolsillo trasero de su vaquero se le cayo algo…….no, no fue el móvil al querer hacerse un selfie, fue………una dulce y empalagosa barrita de chocolate y miel.
No recuerdo la marca, pero…….el animal, con cara de satisfacción, la olisqueo, freno su carrera y cogiéndola con su zarpa, dijo en el idioma o dialecto de los osos pardos……. !!!!A MERENDAR !!!!
Y colorín colorado……el oso ha merendado.

Fonoll

FONOLL 

fonoll, hinojo, fenoll, anís, comí, comino



|| 1.   Planta umbel·lífera de l’espècie Foeniculum officinaleque es fa fins a 1’50 m. d’alçada, té el tronc dret, estriat i ramós, les fulles molt dividides en lacínies nombroses, filiformes i llargues; umbel·les de 15 a 20 radis sense involucre, flors grogues i fruit oblong; és planta aromàtica, freqüent en els camps i vinyets (pir-or., or., occ., val., bal.); cast. hinojoSia-li donada aquesta aiuda feta de segó, malues e fenoll,Alcanyís Reg. pest. 20. Que úsia sovint del such del fonoll, Agustí Secr. 11. Els papallons revolen entre els fonolls del cementeri, Bertrana Herois 7. 
|| 2. Nom genèric de diferents plantes que es distingeixen pels següents noms específics: a)  Fonoll marí: l’espècie Crithmum maritimum, de tronc gruixut, flexuós, de 10 a 30 cm., fulles carnoses amb segments linears-allançats, flors blanques verdoses en umbel·les de 15 a 20 radis angulosos; és aromàtica i abunda per totes les voreres de mar (or., val., bal.); cast. hinojo marino. Altra ampolla ab una liura mija de fenoll marí, doc. a. 1409 (Arx. Gral. R. Val.). Poden conduyr fonolls, fonolls marins, espàrechs, Agustí Secr. 133.—b)  Fonoll marí: l’espècie Inula crithmoides, de fulles carnoses, verdes, lineals, i flors grogues o vermelloses; es fa a maresmes i llocs salobrencs; cast. romero marino.c) Fonoll pudent: l’espècie Anethum graveolens; cast. eneldo. (V. anet, art. 1).—d) Fonoll de bou: l’espècie Conium maculatum; cast. cicuta, perejil lobuno. (V. fonollassa).—e) Fonoll de la Reina: el Mesembryanthemum tenuifolium, de fulles primes i volubles, que es conra en els jardins (Mall.).—f) Fonoll de prat: l’espècie Carum carvi, de 30 a 60 cm. d’alçada, de fulles bipinnades, dividides, umbel·les de vuit a setze radis desiguals, flors blanques (Cat., Val.); cast. alcaravea. (V. comí).—g) Fonoll d’aigua: l’espècie Phellandrium aquaticum (Val.).—h) Fonoll d’ovella: planta de 40 a 60 cm. d’alçada, de fulles semblants a les del fonoll comú, flor com un confitet, i d’aplicacions medicinals (Mall.).—i) Fonoll grec: fenigrec (Men.). Vintiuna mota | de fonoi grec, codolada menorquina (ap. Camps Folkl. i, 174). 
|| 2. m. i f. Betzol, poc-seny (Mall.); cast. zopenco, bobalicón. «Hala, no sies fonoi!»«Aquesta al·lota és una fonoi». 
|| 3. Fonoll!: interj., variant eufèmica de fotre (pir-or., or., occ.). Ola, Pep, quant te fas per any!—Per any? Fonoll!, Bergue Fables 98. Devegades es completa l’exclamació dient fonoll marí!: Fonoy marí! no haver sigut més resolt!, Víct. Cat., Cayres 123.
Fonoll: llin. existent a Cubells, Mieres, Masnou, Barc., Igualada, Espluga de F., Valls, Blancafort, Agramunt, Albesa, Aranyó, etc. En el País Valencià hi ha la variant Fenoll (Atzaneta, Gandia, Dènia, Benejama, Benidorm, Elx, Novelda, El Pinós, Vilajoiosa, etc.).
    Refr.

—«Fonoll i ruda, fan sa vista aguda» (Men.).
    Fon.: 
funóʎ (Puigcerdá, Prats de Molló, Campmany, Martinet, Berga, Manresa, Granollers, Barc., Tarr., Valls); funóј (Ribes, Ripoll, Olot, Pobla de L., Bagà, Camprodon, Blanes, St. Feliu de G., Sóller, Men.); fonóј (Mall.); fənóʎ (Rosselló, Capcir); fenóʎ (occ., val.); fanóʎ (alg.); fənóј (Blanes, Mall.); funúʎ (Montlluís); funέʎ (Cadaqués); funέј (Cadaqués, Torroella de M., Figueres, Palafrugell, Llofriu, St. Feliu de G.).
    Var. form.: 
fonell (dialectal empordanès; és curiós d’observar que a l’Empordà hi ha gent que distingeix entre fonoll, que és el fonoll comú, i fonell marí o Crithmum maritimum).
    Var. ort. 
ant.: fenoyl (Nudr. cura ocels 12); fenoyll (Cauliach Coll., ll. vii, d. 1a, c. 8); fanoll (Flos medic. 169); fanol (Flos medic. 245).
    Etim.: 
del llatí fenŭcŭlu, mat. sign. || 1. La forma dialectal fonell ve del llatí fenĭcŭlu.

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Foeniculum_vulgare



El hinojo (Foeniculum vulgare) es la única especie del género Foeniculum. Se encuentra distribuida por las zonas templadas de todo el mundo, aunque nativa de la zona meridional de Europa, en especial la costa del mar Mediterráneo, donde crece en estado silvestre. Es una hierba perenne y sumamente aromática, cultivada para su empleo en gastronomía.

Fenellasa,Beceite, Beseit, Fenellassa

capsot

CAPSOT m. 

Safrá, capsot

|| 1. Home que té el cap gros (Castelló); cast. cabezudo
|| 2. Capsigrany, ocell de l’espècie Lanius rufus (Ribera d’Ebre, Maestrat, Plana de Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Alcoi); cast. alcaudón
Rufus es tamé Moncho, Rufo
|| 3. Ocell de l’espècie Coccothraustes coccothraustes (Boscà Fauna Val. 535). 
|| 4. Espigot de blat-de-moro, o sia, l’espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona); cast. corazón de mazorca. 
|| 5. Tros de suro que tiren els carradors (Empordà). 
|| 6. Capclòs, curt d’enteniment (Empordà, Gandesa, Tortosa). 
|| 7. Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits (Castelló). Mira, Quiquet; no sigues capsot i fes la veu ben grossa, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 334).
    Fon.: 
kəpsɔ́t (pir-or., or.); kapsɔ́t (occ., val.).
    Etim.: 
derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.).


cabeza gorda, capsot, cap gros, gorra para cabezones, cabezón, cabezudo, maño

tubot

Tubot ,

tubot, ladrillo, tochana, tubot manual, fet a ma,ladrillo manual

ladrillo,

tochana, bloc, tabiquero,termoarcilla, machembrat, reijola, reijoles, machembrats, blocs, termoarcilles, tabiqueros,

TOVOT m. 
Rajola més gruixuda però més estreta que la tova (Lluçanès, Plana de Vic, Camp de Tarr., Gandesa, Tortosa).

Un ladrillo es un material de construcción, normalmente cerámico y con forma ortoédrica, cuyas dimensiones permiten que se pueda colocar con una sola mano por parte de un operario. Se emplea en albañilería para la ejecución de fábricas en general.

arcilla, argila