Safrá, capsot

Safrá, capsot

A Beseit, una mare volíe fe paella, arrós, per a diná, y li mane al fill que vaigue a la tenda a comprá safrá
Lo fill, despistat, s’en va cap a la tenda y al rato torne cap a casa.
Mare, qué m’habíes dit que comprara?
Safrá, capsot !
Y lo sagal s’en va aná cap a la tenda (la de Ramón, lo estang no), repetín, safrá, capsot, safrá, capsot, safrá, capsot….
safrá, azafrán, hebras, fils
safrá, azafrán, planta, flor, flo


https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Safrà

SAFRA f. 
Collita de la canya de sucre, i fabricació del sucre de canya; cast. zafra.
2. SAFRA f. 
Safata (Men.).
    Fon.: 
sáfɾə (Ciutadella).
    Etim.: 
var. de safa, ‘llibrella’.
SAFRÀ m. 
|| 1.  Planta iridàcia de l’espècie Crocus sativusde bulb subglobulós, fulles concomitants de les flors, molt llargues, una o dues flors violàcies, grans, que surten d’una espata bivalva, amb filaments grocs, i estigmes de color escarlata, olorosos, claviformes; es cultiva per aprofitar els seus estigmes en medicina i com a condiment; cast. azafránCarga de safrà, Leuda Coll. 1249. Féu un lectuari… en lo qual mès saffrà, car saffrà ha virtut a confortar e alegrar lo cor, e fa bona sanch,Llull Felix, pt. v, c. 3. Lo çafrà jamés altera les humors, Alcanyís Reg. 19. Que tant no u podeu daurar de safrà, Proc. Olives 1287. Si abunda còlera en lo cors humà, se engendra la urina de color safrà, Albert G., Ques. 39.
|| 2. Safrà bord: nom d’algunes plantes del gènere Crocus, sobretot les espècies Crocus vernus (anomenada també safrà de muntanya), cast. azafrán silvestre, Crocus nudiflorus, cast. azafrán loco; són molt semblants al safrà comú, però tenen els bulbs més petits.
|| 3.   Safrà bord safrà romí: planta de la família de les compostes, de l’espècie Carthamus tinctorius, herbàcia d’arrel fibrosa, tronc dret estriat, fulles assentades, ovato-lanceolades, i flors de color de safrà; cast. alazor. També s’anomena safrà romí safranó, i antigament es deia alasfor. 
|| 4. Safrà bord: planta colquicàcia de l’espècie Merendera filifolia, de bulb petit vestit de túniques negroses, fulles subfiliformes i flors rosades o blanques, càpsula ovoide i llavors globuloses (Mall.).
|| 5. Safrà bord: planta colquicàcia de l’espècie Colchicum autumnale, d’arrel bulbosa, fulles amplament lanceolades, flors rosades o lila, càpsula transovoide i llavors globuloses (Val.); cast. cólquico. 
|| 6. Safrà bord: nom d’algunes espècies dels gèneres Cirsium Centaurea, segons Fabra Dicc. Gen.
|| 7. Safrà de l’avellaner: la flor d’avellaner, de color vermellós (Camp de Tarr., Priorat).
    Loc.
—a) Anar al safrà (pir-or.), o Fer safrà (Tortosa, Maestrat, Cast.): fer campana, faltar a escola.—b) Anar a vendre safrà: esser expulsat (Costa de Ponent).—c) Estar groc com el safrà més groc que safrà: es diu d’una persona o cosa molt groga.
    Fon.: 
səfɾá (or., bal.); safɾá (occ., val.).
    Etim.: 
de l’àrab zaʿfarān, mat. sign. ||1.
safrà, safrá brot, safrà bord

badoc

Badoc

I. m. i f. i adj. 
|| 1. Persona que bada, mirant coses que li distreuen l’atenció (Cat., Val., Bal.); cast. mirón. Ni deuen [los correus] esser badochs, que miren los edificis dels lochs on passen, car aquestes coses los torben, Scachs 95. Un arranca-caxals té una colla de badochs que l’enrevolten, Roq. 5. Escolta, plantat, rall de gent badoca,Berga MT 139. 
|| 2. Ximplet, el qui per curtor d’enteniment o per distracció és fàcil d’enganyar o sorprendre (Cat., Val.); cast. bobo, babieca. No creu lo Fat molt hom qui és badochAusiàs March cx. Dinés… fan onor a molt badoch,Turmeda Amon.
II. m. 
|| 1. Obertura d’una cosa, sense separació completa de les seves parts (Gandesa, Tortosa, Vinaròs); cast. raja. 
|| 2. Flor de carabassera (La Jonquera, Olot, Palamós, Llofriu, Gandesa, Matarraña, Maestrat). 
vore crespells, que tamé se fan rebossats en farina y mel

 «Maria, de bé que et vull, | no et casos a la Ribera: | no minjaràs su badocs | i tronxos de carxofera» (cançó pop. Gandesa). 

|| 3. Flor de magraner (Penedès, Valls, Reus, Carlet, Montbrió del Camp, Menorca); cast. granadino. 
|| 4. Magrana badada en el magraner (Massalcoreig, Tortosa, Castelló). 
|| 5. Figa badada, sia naturalment, sia artificialment per fer acops (Mallorca). 
|| 6. Poncella, flor encara no oberta (Artà, Santanyí); cast. capullo. «Aqueix roser té molts de badocs» (Santanyí). u
|| 7. Canya que a un cap està xapada en diverses esquerdes, que es mantenen separades formant com un embut, i serveix per collir figues (Pineda).
    Refr.
—a) «Al badoc, mudau-li el joc» (Barc.).—b) «Joc de sort, joc de badoc».
    Fon.: 
bəðɔ́k (pir-or., or., bal.); baðɔ́k (occ., val.).
    Etim.: 
deriv. de badar, amb un sufix –oc paral·lel al del cast. batueco.

Badoc (Bayan ng Badoc) es un municipio filipino de tercera categoría perteneciente a la provincia de Ilocos del Norte en la Región Administrativa de Ilocos, también denominada Región I.