Publicado el

Quim Arrufat, independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens

https://finestro.wordpress.com/2017/01/18/entrevista-del-moviment-franjoli-a-quim-arrufat/

Lo finestró es lo blog de J.M. Gracia Zapater, de La Codoñera.


Quim Arrufat és membre del Secretariat Nacional de la CUP, un dels tres primers diputats que va tenir la formació al Parlament de Catalunya i fill de la comarca del Matarranya. El seu pare és de Valljunquera i la seva mare d’Alcanyís, tot i que van emigrar cap a Catalunya com tantes altres famílies de la zona.
Quim Arrufat: “La independència de Catalunya no suposarà un tall de relacions afectives amb els nostres orígens”.

Joaquín Arrufat , Valjunquera, Matarraña, els ports, CUP


Marcel Pena

-Quina relació tens amb el Matarranya?
Queda molt poca gent de la família de Valljunquera perquè la majoria van emigrar, com va passar a tot el Matarranya. Durant la Guerra Civil, Valljunquera tenia 1.200 habitants, i ara en són 360. A més que és una població molt envellida.

-Segueixes l’actualitat política del Matarranya?
La segueixo, tot i que no hi passa gaire cosa. La gent jove té més vinculació amb les capitals properes com Tortosa, Barcelona o Saragossa. De cop es buida la vida intel·lectual i política de la comarca. El Matarranya no és el centre de res; està en mig d’Alcanyís i Tortosa, entre Saragossa, Barcelona i Castelló. Costa molt centrar esforços en una situació com aquesta

-El Matarranya és una mica com la Franja, però a petita escala: territori històric dividit en comarques i províncies que no respecten els límits culturals.
El procés de comarcalització de l’Aragó va voler imitar les comarques de Catalunya i el País Valencià, però ho va fer de tal manera per a que quedessin pobles catalanoparlants fora del Matarranya. D’aquesta manera van aïllar encara més la realitat cultural. Van considerar que la llengua no era un element determinant a l’hora de cohesionar una comarca per donar-li més entitat.

-Què falta a la Franja per enfortir la seva vinculació política amb el Principat?
Durant el franquisme és va construir una línia de ferrocarrils que anava de Tortosa a Alcanyís, i que passava pel costat de Valljunquera. Avui dia, en canvi, és una via verda preciosa. Aquest és un exemple de com de desconnectat ha quedat el Matarranya respecte al Principat, i que ha provocat l’èxode massiu que pateix.
Per altra banda, políticament hi ha un component de rebuig a Catalunya pel fet del xoc de nacionalismes que al Matarranya s’ha alimentat molt. És una comarca molt conservadora, on el marc de socialització nacional i cultural ha estat sempre enfocat cap a Espanya. Al ser terra de frontera, han volgut difondre el discurs de “a nosaltres ens va malament perquè als catalans els hi va bé”. No, el Matarranya no s’enfonsa per culpa dels catalans, sinó per la política franquista envers l’apropiació de terrer, per no tenir infraestructures comunicatives que la deixen enmig del no res… En canvi, aquell discurs ha quallat i dificulta molt l’enllaç popular i sociològic amb la resta de PPCC.

-Quin paper hi hauria de jugar l’Esquerra Independentista, com a moviment que té els Països Catalans com a referència, en aquesta recuperació?
Hi hauria de jugar un paper conjunt amb altres moviments culturals i lingüístics. Reivindicar la unitat de la llengua i defensar el mateix cos cultural, social i polític. Però l’Esquerra Independentista no pot practicar el mateix discurs a Gràcia que al Matarranya, perquè la realitat és molt més precària: hi viu molt poca gent, no hi ha futur per al jovent, pel xoc de cultures… A la Franja, el moviment socio-polític que intenti recuperar el territori econòmicament, cultural i educativa, és qui s’endurà els sectors progressistes de la comarca, que a la vegada és l’únic que pot reconstruir la idea dels Països Catalans a la Franja.

-També s’ha intentat fer des de Catalunya, però les iniciatives encetades mai han acabat d’assentar-se.
L’aterratge d’institucions culturals catalanistes a la Franja sempre s’ha fet pensat des d’una òptica catalana o valenciana, però no pas franjolina. En canvi, també hi ha hagut gent que ho ha fet des de la Franja. El meu pare va ser membre fundador de l’Ascuma, l’Associació Cultural del Matarranya, però se’n va sortir quan es van adherir al Instituto de Estudios Turolenses. Ell no reclamava que l’Ascuma formés part de les institucions catalanes, perquè era conscient de la realitat, però tampoc volia supeditar-se a estructures provincials espanyoles com la Diputació de Teruel. L’ideal seria mantenir una realitat autònoma, defensar un punt de vista propi per a la Franja.

-Però hi ha una mancança de noves organitzacions que defensin aquest punt de vista a la Franja.
Costa molt perquè no hi ha generacions juvenils que es quedin a la Franja. Un tipus d’iniciativa molt potent seria que els habitants de la Franja en l’exili, la emigració, fossin els grans promotors dels projectes culturals.
Estación Valjunquera, tren, vías
Estació de Valljunquera (Font)


-La creació d’estructures supracomarcals seria eficient per articular el territori?
Tot el que té a veure amb la recuperació de la cultura i l’activació econòmica hauria de passar els límits comarcals per unificar poblacions catalanoparlants. Deixant de banda els Ajuntaments, que difícilment ho faran, s’ha d’establir un moviment ciutadà que reivindiqui la consciència de ser part de la Franja.

-A part de la llengua, què més uneix el Matarranya i les comarques veïnes?
El paisatge, sens dubte. Té un paisatge molt característic, com definia molt bé Desideri Lombarte en els seus poemes. Trobem un tipus d’agricultura molt típic d’allà, arrelat en la cultura àrab. El paisatge marca la identitat.

-Com a persona que ha participat en la vida parlamentaria, existeix realment la voluntat del Parlament aragonès de reconèixer el català com a llengua oficial?
El seu discurs a favor del català és retòrica. Els partits progressistes de l’Estat espanyol, quan parlen de plurinacionalitat en realitat es refereixen a una atenció democràtica a les demandes de diferents col·lectius, en aquest cas lingüístics i culturals. M’explico: ells no creuen que hi hagi d’haver plurinacionalitat, però com a demòcrates són més receptius a les demandes populars. Això no és plurinacionalitat. Si s’ho creguessin de veritat, defensarien la llengua i la cultura digui el que digui la gent. Si el compromís de plurinacionalitat existís, l’educació del Matarranya hauria de ser tota en català. En canvi, cada hora de classe en català que s’arrenca és una victòria dels pares i mares davant un Govern que pot ser més o menys receptiu a la demanda. Però això no és plurinacionalitat ni pluriculturalitat. Per tant, és un recurs discursiu.

-Però hi ha gent que reivindica que l’Aragó és trilingüe.
Això no té res a veure amb entendre l’Aragó com a multicultural. En realitat només pretenen cobrir els espais progressistes. Si realment fos cert, la DGA hauria de tenir una conselleria amb continguts propis en català, per exemple. Això només s’aconseguirà si es planta la pròpia gent de la Franja.

-És a dir, reivindiquen la cultura de la Franja només ideològicament?
Això és un problema que sobrepassa la Franja. A Espanya, els sectors progressistes es declaren plurinacionals, però tenen zero credibilitat perquè no reconeixen les sobiranies múltiples. Com a mínim, existeixen tres realitats històricament ratificades, que són Euskal Herria, Galícia i els Països Catalans, que han de tenir sobirania pròpia encara que les seves decisions vagin en contra de l’Estat espanyol. Això seria plurinacionalitat.
I pluricultural seria que allà on és parla èuscar, gallec o català, l’idioma vehicular fos aquest. Aragó és una plasmació d’aquesta negativa.

-Per què no hi ha assemblees locals de la CUP a la Franja?
No n’hi ha a la Franja ni pràcticament a la resta de Països Catalans llevat del Principat per una raó: l’acceleració del procés independentista. La construcció dels Països Catalans és un procés lent. Quan al Principat s’activa l’independentisme, activa una acceleració que deixa la resta de territoris políticament desubicats.
Tot i així, hi ha molta gent de la Franja que participa en l’Esquerra Independentista. En termes proporcionals, deu tenir un percentatge de representació més alt que cap altre territori dels Països Catalans.

-Llavors el procés ha fet més evident la separació política autonomista?
Ha fet evident la diferència quant a estructures econòmiques i oportunitat política. Les Illes i el País Valencià no tenen una burgesia que hagi intentat competir amb Madrid amb un projecte de país contrari, i que fruit de perdre la competència, s’hagi fet independentista. A les Illes i el País Valencià la burgesia local es va afiliar al PP, i ha col·laborat amb Madrid per destruir el territori. A Barcelona la burgesia ha intentat col·laborar amb Madrid durant diferents períodes històrics, però ha quedat al marge en els últims 40 anys on els han pres tot el poder econòmic, polític i legislatiu. Llavors decideix fer-se independentista. Aquesta és la diferenciació amb la resta de Països Catalans.

-Com es pot tornar a equiparar la situació política entre Catalunya i la resta dels Països Catalans?
Primer s’ha de superar l’actual situació: esdevenint independents o bé que perdi l’opció independentista i hi hagi una crisi sociopolítica que torni a anivellar tots els Països Catalans. Si s’assoleix la independència de Catalunya, Espanya en pot sortit renovada o, com ha passat en els últims 500 anys, que es tanqui encara més i es torni menys democràtica. Això provocaria que molta gent a les Illes i al País Valencià evidenciés les dues opcions que tindrien: romandre en aquesta Espanya o apropar-se al model de la República Catalana.

-Molta gent de la Franja pensa que amb una frontera estatal d’acabaran les relacions amb Catalunya.
El concepte clàssic de l’estat que territorialment agafa tot el poder i marca molt el canvi de frontera ja no existeix. Tenim l’exemple de l’Hospital de la Cerdanya, que atén pacients de la Catalunya Nord i de la del Sud.
A no ser que Espanya prohibeixi per als territoris catalanoparlants tot allò de la Catalunya independent, dubto molt que s’arribés a la situació que planteges.
A més, que Catalunya va acollir molta emigració aragonesa i franjolina. A qui se li acut que cap independència suposarà el tall de relacions a nivell afectiu amb els nostres orígens? No és concebible.

-El que sí que podria passar és que la independència de Catalunya sigui un factor positiu per a la llengua a la resta de territoris catalanoparlants.
En aquest cas, tindrem una situació molt curiosa: una República catalana amb només la meitat de la població catalanoparlant, construïda des de la pluralitat lingüística, rodejada de territoris amb alts percentatges de parlants. Aquí l’Estat espanyol pot tenir un dels principals problemes, perquè Catalunya tensarà positivament la resta de comunitats catalanoparlants.

-Com per exemple?
S’hauran de mantenir els drets que existeixen actualment. Barcelona és la capital universitària, econòmica i cultural no només del Principat, sinó també de la resta de territoris. Per a la Franja ho és bastant més que Saragossa. A la República catalana, Barcelona seguirà exercint aquest paper, i esperem que amb un millor sistema universitari, més drets socials que permetin l’accés als estudis, una qualitat de l’ensenyament més alta…

-Gràcies Quim, per aquesta conversa que hem mantingut #AlaFresca.

Publicado el

ací , Vicent de la torre

https://m.facebook.com/groups/609253002471920?view=permalink&id=1562271973836680

ACÍ!
Bon dia! He posat una foto de la ciutat de Conca on aprofitant que estic en vacances hi he fet una escapada.
Tot ple de turistes, i de repent escolte una família parlant “valencià“‘. Els hi dic:
No sou d’ACÍ!” Em respon el pare: ” Tu tampoc!
Ell de seguida va saber que jo era valencià pel meu ACÍ, a mi em va costar més ubicar-los pels seus “anae” i “tornae” fent-los del Maestrat.
Vaig errar per poc ja que són de Vall de Roures al Matarranya .
Anècdota a part vull dir que és un goig que vages on vages de seguida  et trobes a casa en escoltar parlar la teua llengua , siga l’accent que siga❤

Conca ,Cuenca , hay que tenerlo en Cuenca

Publicado el

María Jesús , Joan Enric , bisi hasta Hannover

María Jesús , Joan Enric , bisi hasta Hannover

María Jesús , Joan Enric , bisi hasta Hannover
María Jesús y Joan Enric (gurú) viuen a Hannover , Alemania, están de vacasions a Beseit, y al acabá les festes, después del día dels casats, pujarán en bisicleta desde Beceite hasta casa seua a Deutschland

La Festa Casats Beseit patrosine esta aventura sense presedens al poble.
A la foto, momén de la entrega de la camiseta de la festa casats Beseit, roija, en una bisicleta estampada (no vull cridá al mal tems). 

Esta camiseta se pot comprá  per a colaborá en la comisió de la festa casats Beseit
Los soltés, mossos vells, tamé poden comprá esta camiseta, está en varies talles, per a dona y per a home.
beceite , beseit, camiseta, manga corta,roja, bicicleta, festa casats, hombre

beceite , beseit, camiseta, manga corta,roja, bicicleta, festa casats, mujer
Al mateix tems ñan cupons per al sorteo de la grandiosa sistella , tot per a fe la mare de totes les festes de casats.
Los acompañará al trayecte un bus en avituallamén, dos mecánics, y un ATS per a solventá possibles insidénsies.
bus, Hannover,Beceite, Beseit, avituallamén, ATS, mecánics
Entre Kassel y Eisenach farán una parada per a trobás en mí, a Eschwege, Hessen. Ting guardada una botella de vi Sensals de Lledó. No es doping perque no están competín.

mapa , Alemania, chapurriau, Hannover, Beseit
La ruta es de aprox. 2.000 kilómetros, que farán en trams de 100 kilómetros, per lo que se calculen uns 20 díes de viache, sense tindre en cuenta los possibles problemes que poden ixí al camí, com que los volcon les bisis carregades de melons a la frontera en Fransa.
Tos espero de aquí un mes, bon viache y bones festes !! 

Publicado el

Bernat Corremón al Matarranya

Texto de Carlos Rallo Badet, comentari a la meua pg de fb Pueblos del Matarraña, pobles del Matarraña

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=314638562317072&id=256221781492084

Bernat Corremón al Matarranya!
Un còmic del any 1989 que explique la historia de la nostra comarca. Molt txulo. Reeditat l’any passar lo podeu trobar a l’Associació cultural del Matarranya (Ascuma).

Pròlec , foto mol gran, mol pesada
plegats , mos volen fe creure que normalissá lo chapurriau escribinlo en grafía catalana es la manera de que no se pergue.
Les fotos son mes grans, feu click per a vore be les cares.

Publicado el

lista negra

Lista negra

de persones que no respeten lo chapurriau y als chapurriaus, mos insulten, sen enriuen, etc.
No están persones que no están de acord en lo chapurriau, pero que se comporten en educassió.

Este es lo més perillós

lengua, arma política, gilipollas,castellano, catalán, catalá
Esta imatge la están ficán alguns a muros, comentaris, págines, etc…

https://www.facebook.com/crallo10
Carlos Rallo Badet, Calaseit
conegut per di “jo no chapurrejo res“, pero ara fique la foto de dal.


Markel Bringuè, lo Marcel de la franja , bloquejat, estae al grupo.

països catalans, cup, governem-nos, Marcel Franja, Markel Bringuè


https://www.facebook.com/ines.segarramolada
Inés Segarra Molada, Valderrobres, tamé teníe la foto de dal.

Paco Escudero, Badalona, Barcelona, Beseit adoptiu
Lo ting bloquejat, així que no ting enllás al seu facebook
Lo ting bloquejat
Nuri, la ex del chapista de Valderrobres, bloquejada

Facao Power, en facebook, a vore quí averigue quí está detrás?
Va insultá als Gascón y al grupo en general.

Atres que están al grupo no los fico, pero falte un pel de conill.

http://www.ascuma.org/wordpress/presentacio-de-dos-llibres-de-david-pages/

David Pagès, català, raons, països catalans

països catalans, franja, etc, hashtag, qui los faigue aná, aquí estará.

La Ascuma fa aná paraules, ortografía y gramática que no mos representen als chapurriaus.

Si voleu defendre lo catalá, feu, si voleu conservá lo que natros parlem, entonses pregunteu al carré, no als llibres.

http://www.ascuma.org/wordpress/lliurament-del-viii-premi-franja-a-javier-giralt/

http://www.ascuma.org/wordpress/artur-quintana-guardonat-amb-el-premi-dactuacio-civica-fundacio-carulla/

http://ramonguimera.com/jose-miguel-gracia-zapater-la-codonera/ autó del blog finestró, a La Codoñera lo volen mol, casi tan com a Artur Quintana.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Llista_negra

La Diana está ficada
Diana Ross, chapurriau, llista negra

Publicado el

portfolio

portfolio
Lorente

Ramón Guimerá Lorente

tiendavioleta

amazonicos

Amazónicos en español

Beceite blog, Beseit

yo parlo chapurriau

lo Papa de Roma parle Chapurriau

Agüelo Sebeta, Valjunquera, autor Luis Arrufat

botellicas

siloscojones, viajes, Alemania

buy ham, comprar jamón

colaboro en casaferras

cachondeo Tomaset

algopicante

Excavaciones Matarraña

Pueblos del Matarraña, pobles del Matarranya

Construcciones Giner, fallos en la construcción

Sensals, vino de Lledó

Camping Beceite, La Planeta

Camping Beceite Beseit

Saionaimer, Chamae

Publicado el

portfolio

portfolio

moncho-pantano-pena-pantalon-corto

Ramón Guimerá Lorente

tiendavioleta

amazonicos

Amazónicos en español

Beceite blog, Beseit

yo parlo chapurriau

lo Papa de Roma parle Chapurriau

Agüelo Sebeta, Valjunquera, autor Luis Arrufat

botellicas

siloscojones, viajes, Alemania

buy ham, comprar jamón

colaboro en casaferras

cachondeo Tomaset

algopicante

Excavaciones Matarraña

Pueblos del Matarraña, pobles del Matarranya

fallos en la construcción

Sensals, vino de Lledó

Camping Beceite, La Planeta

Camping Beceite Beseit

Saionaimer, Chamae

Los libros de Moncho

Publicado el

L’assut , el azud, Beceite, Beseit, Matarraña, Matarranya

L’assut , el azud, Beceite, Beseit, Matarraña, Matarranya
Este año 2017 queda inaugurada la temporada de baño.

Se ponen maderos en el curso del río y el agua se retiene. Piscina natural.

El pozo, toll, de abajo es bastante hondo, pero cuidado con tirarse de cabeza. La cantidad de grava depende de las lluvias, medid primero la profundidad.

Publicado el

L'assut , el azud, Beceite, Beseit, Matarraña, Matarranya

L’assut , el azud, Beceite, Beseit, Matarraña, Matarranya
Este año 2017 queda inaugurada la temporada de baño.

Se ponen maderos en el curso del río y el agua se retiene. Piscina natural.

El pozo, toll, de abajo es bastante hondo, pero cuidado con tirarse de cabeza. La cantidad de grava depende de las lluvias, medid primero la profundidad.

Publicado el

Matarraña, ruso

https://ru.m.wikipedia.org/wiki/Матаррания

 

Матаррания (исп. Matarraña) — район (комарка) в Испании, входит в провинцию Теруэль в составе автономного сообщества Арагон.

Матаррания (исп. Matarraña) — район (комарка) в Испании, входит в провинцию Теруэль в составе автономного сообщества Арагон.

Муниципалитеты

Ссылки

 

Publicado el

Beseit

BESEIT topon. 

Poble del Baix Aragó. Matarraña
    Fon.: 
beẓéјt (occ.).
    Etim.: 
de l’àrab abū Zaydo potser de bayt Zaydcasa de Zeid’ (J. Coromines en RLiR, xxiii, 48-49).

Beseit, Beceite, Santa Ana, pon, pedra
Pon de Santa Ana, Matarraña, caseta Maestrazgo




https://es.m.wikipedia.org/wiki/Beceite

escut, escudo, Beseit, Beceite, shield, Schirm

Beceite, Beseit, pueblo, montañas, poble, montañes, ports