Publicado el

moraga , moragues

son olives negres fetes al caliu, a la sendra,

sardines , al caliu se fan les moragues

dcvb

MORAGA f. 
|| 1. Foguera en què es cremen mates de ciurons madurs, i després de torrar-los l’apaguen i els mengen (Martí G. Dicc.). 
|| 2. Oliva cuita al caliu (Pena-roja). Beseit.
|| 3. ant. Manoll d’espigues. Al temps de les messes iran, e prenen de les spigues per fer moragues, Quar. 1413, pàg. 88. 
|| 4. Bolet de l’espècie Helvella monachella (Mataró). 
|| 5. pl. Planta de l’espècie Anagallis arvensis (Masclans Pl. 158).
    Etim.: 
probablement de l’àrab muḥraqa ‘incendi’ (Asín, ap. Al-Andalus, ix, 35), però no es veu clara la relació que aquest ètim pugui tenir amb l’accepció || 3 i ss.

Luis natros a Beseit  cuán anabem a culli les olives feem un foc anterra o a la enchumenera de la caseta y se rostie algo del gorrino carn, butifarra, choris o pancheta y avegades se coien fesols tous, les olives calentes que dius li diem “moragues” se feen tapades de sendra al costat del caliu,  y cuán estaen cuites se bufabe pera traureli la sendra,se pesigaben en les ungles pera que tragueren lo suc y se untabe en una poqueta de sal que tenéis damun de una pedra.Seguramen que yo parlo de 10 o 15 añs mes tart que tu y ñabie una poca menos de nesesidat.

Fernando: lo de les olives u faem igual que vatros, lo que pase que ña coses que no me puc estendre masá, sino tendría que fé un llibre de cada trevall o tamé pot pasá com en este cas que tú tens mes memoria que yo, y te enrecordes de la sal y la pedra. Pero u faem exactamen igual. No tinc al cap que les direm moragues, simplemen les diebem olives al caliu. Tot lo demés igual, la siandra, lo bufit, los dits cremats de lo calentes que estaben, un poc de sal, la pedra com a salé. Lo del minchá ere com yo tos hay contat, a lo milló perque les olives se escomensaen a finals de noviembre y lo gorrino se matae pa nadal  o prinsipis de chiné, A ver si un día me atrevisco y fach una charrada sobre la matansa. Eise día a l’Aldea se fae festa, se matinae mol, algúns mes chovens, pillabem un tros de tosino y les rateres y mon anabem al campo. Ya tos u contare, si puc. En lo del minchá tamé podie influi, que, an aquells tems, natres matabem lo gorrino, a miches, mich pa natres, mich pa mon tio. La cansalá se empleabe pa fé la butifarra. Ya ne quedabe poc, com pa fé un alifara com a mol, lo demés estabe tot comprometut p’als embutits. Hala! vach a callá ya, que me ensenego me ensenego, creen que estic fen una charrada y no sé cuán acabá.

Publicado el

purna

Purna

foc, sendra, flama, calius, caliu

purna, espurna, chispa, flama, foc, sendra



PURNA f.
|| 1. Espurna (Mequinensa, Maella, Calasseit, Alcanar i País Valencià); cast. chispa. Una petita purna de foch enflama e met foch en una gran silva, Canals Carta, c. 17. Quan lo preycador preyca, veus que cau una purna de foch e encén-se en tu, Sermons SVF, i, 142. Trauen purnes de les pedres les farradures,Salvador FB 15. a) fig. Comença collir de amor desonesta les primeres purnes,Corella Obres 260. De hon nos surten deu mil purnes | de vergonyes y deshonra,Cons. casat 49.
|| 2. Senyal que surt a la crosta del pa mal cuit perquè no és bona la pasta (Benassal).
|| 3. fig. Cosa molt petita, quantitat mínima. Mas qui serà que’n delit passar vulla | per gran dolor, si d’aquell no sent purna?, Ausiàs March cxvii.
    Fon.: púɾna (val.).
    Etim.: del llatí prūna, mat. sign.

English spark

No pots ensendre lo foc sense una purna


you can not start a fire without a spark, purna, espurna, Bruce Springsteen