Publicado el

treballá

treballá

 treballo, treballes, treballe, treballem, treballeu, treballen

lo que mol minge, mol treballe

treballar v. tr. o intr.: cast. trabajar. 
|| 1. ant., tr. Molestar, donar turment. Que donassen tots dies una bèstia al leó per ço que no les treballàs en sen cassar, Llull Felix, pt. vii, c. 3. Sos greus pensaments qui molt fort lo turmentauen e’l trebaylauen, Llull Gentil 6. E’ls menors serien a tort treballats et agreuiats per los maiors, Cost. Tort. I, v, 14. E, quant cascú son apetit treballa, | se mostran clar maravellosos actes, Ausiàs March lxxxvii. No’m serà treball, si l’escoltar a vosaltres no treballa, dir-ne algú,Corella Obres 8. 
|| 2. refl. o intr. Sofrir; esforçar-se, fatigar-se per obtenir quelcom; procurar amb esforç. La natura humana de Christ volch molt treballar en est món, Llull Felix, pt. i, c. 8. De bades se treballa qui vol contrastar ab aquesta obra que Déus féu, Muntaner Cròn., c. 6. Veniu a mi tots los qui treballau e sou cansats, Villena Vita Chr., c. 43. Jo t’amaré y treballaré perque hajes pau y bé,Isop Faules 8. a) Amb complement introduït per la preposició de. Qui mas se trebalarà dels afans de Déu, Hom. Org. 3 voTreballant-se de rebre-la honorablement, Pere IV, Cròn. 273. Encara treballauen de mirar si alguna cosa veurien, Villena Vita Chr., c. 258.—b) Amb complement introduït per la preposició en. Vostre frare qui més treballa que vós an amar e seruir Jesuchrist,Llull Felix, pt. v, c. 2. Ab tots los metges qui treballauen en la salut sua, Tirant, c. 26. Quantes són les sollicituts e les congoxes a aquells qui’s treballen en amor,Curial, i, 1. Treballau en conseruar-uos | en un bon predicament, Cons. casada 16.—c) Amb complement introduït amb la preposició a. ¿Per què tant treballares a pendre’m?, Faules Isòp. 121.—d) Amb la partícula hi com a complement. Elles faran tot son poder de trametre’ls-me e y treballaran, Tirant, c. 81.—e) Amb complement introduït sense preposició. Los dos treballaren qual primer se leuaria, Tirant, c. 65. Malfactors qui treballen posar errors, Vent. Pel. 15.—f) Amb complement introduït per la preposició per. Hem trebayat per posar-hi remey, Roq. 8. Trebayem tots per conservar lo que tenim, Aurora 226. 
|| 3. intr. Aplicar-se amb un esforç sostingut a l’execució d’una cosa, especialment de la que es fa pel guany o per obligació. Alcuna dona ha molt treballat en son ofici, Llull Blanq. 20. Los lauradors qui més hi treballerien ne haurien menys [de fruits], Egidi Romà, iii, 1a, 11. A esclat de mort mos cíclops treballaren tota eixa nit, Atlàntida vii. Ell era l’amo, ell treballava; ell portava els quartos a casa, Massó Croq. 162. a) per anal., Esforçar-se un animal o actuar una màquina, un òrgan, etc., en benefici d’algú. Bèstia que ha treballat demasiadament, Dieç Menesc. i, 19 vo.—b) Produir. «Aquestes terres treballen poc». «La nostra figuera ha treballat molt; està carregada de figues».—c) Sofrir una cosa l’esforç a què està sotmesa. «Aquestes bigues treballen massa; qualsevol dia es trencaran».—d) Robar (en llenguatge d’argot). 
|| 4. tr. Sotmetre una cosa a una acció contínua per donar-li forma, millorar-la, preparar-la així com cal. Pus prest que’l ferre | si hom no’l malla | o no ‘l treballa, | prenen rovell, Spill 7790. Mentres l’un feya la fulla, | treballava l’altre el pom, Picó Engl. 34. Amb alguns homes que tenien a treballar les terres, Massó Croq. 72. He posat els meus cinc sentits en aquesta obreta treballant-la tan bé com he sabut, Ruyra Parada 7. Treballar la pastamaurar bé la pasta de farina per fer-ne el pa.
    Refr.
—a) «Qui treballa, a Déu prega».—b) «Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge».—c) «Qui no treballa, no menja»; «Qui no treballa, dorm a la palla»; «Si treballes, menjaràs; i si no, dejunaràs».—d) «Qui jeu i no treballa, molts cops badalla».—e) «El treballar és virtut, si es té salut».—f) «A la casa on es treballa, mai hi falta pa ni palla».—g) «Qui treballa en la joventut, en la vellea té salut» (val.).—h) «Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla».—i) «Qui no treballa de pollí, ha de treballar de rossí».—j) «Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar».—l) «La senyora que treballa, no gasta diner ni malla».—m) «La que no vol treballar, no pot fer sinó gastar».—n) «Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa»; «Qui no treballa en tot l’any, treballa el dia de cap d’any».—o) «Per a treballar i no guanyar, val més descansar».—p) «Per a treballar, deixa’t cridar».—q) «Uns treballen, i altres en tenen el profit»; «A qui treballa, una sardina; i a qui no treballa, una gallina» (Alg.).—r) «El qui molt treballa, poc menja».
    Fon.: 
tɾəβəʎá (pir-or., or.); tɾeβaʎá, tɾaβaʎá (occ.); tɾeβaʎáɾ (val.); tɾəβəјá (or., mall., eiv.); tɾəβəá (men.).
    Var. ort. 
ant.: trebaylar (Llull Felix, pt. viii, c. 19); trabayllar (Muntaner Cròn., c. 260); trebalar (doc. a. 1558, ap. Hist. Sóller, ii, 72); trabalar (Graal 33); trabayar (Llull Doctr. Puer. 78); trebayar (Girbal Pere Llarch 236); trebelar (Graal 84); trebellar (Flos medic. 14).
    Etim.: 
del llatí *trepaliare, ‘turmentar, derivat de trepalium, ‘instrument de tortura compost de tres pals al qual eren lligats els reus o presoners’ (cf. Corominas DECast, s. v. trabajar).